145 milions d’euros en drets d’autor pendents d’identificar; un president amb un poder “desmesurat” que el convertia gairebé en un “monarca absolut”; opinions crítiques silenciades; creixement desproporcionat de l’entitat; inversions excessives en la xarxa de teatres Arteria; milionàries desviacions a la filial digital. Aquests són alguns dels mals de l’SGAE en els darrers anys que van acabar amb la intervenció de l’Audiència Nacional el passat juliol en l’anomenada operació Saga.
Així ho explica un informe extern realitzat en les darreres setmanes per intentar aclarir els motius pels quals l’SGAE va ser està com està. A més d’intentar explicar què ha fallat en l’estructura de govern de l’entitat, el document aconsella els punts que s’haurien de corregir per evitar situacions similars i, de passada, refer la seva imatge.
La investigació, impulsada per la comissió rectora de l’entitat, ha estat elaborada per una comissió presidida per Ramón López Vilas, catedràtic de Dret Civil i exmagistrar del Tribunal Suprem, en col·laboració de la consultora Ernst&Young.
Preeminència, clientelisme i presidència agressiva
L’informe assegura que l’estructura de poder de l’entitat estava extremadament concentrada en la figura del seu president, sense els “necessaris equilibris i contrapesos” per garantir els possibles conflictes d’interés i la supervisió i control per part del consell de direcció a la gestió de Teddy Bautista.
A més, assegura que, al llarg de 28 anys com a màxim responsable de l’SGAE, Bautista ha acumulat un poder creixent gràcies a uns canvis estatutaris “encaminats a debilitar” el paper de la junta directiva i “enfortir” la seva “supremacia i preeminència”.
La investigació troba que la descomposició del control del consell d’administració va permetre que les decisions de l’entitat, pel que fa a la filial digital i Arteria, fossin “personals, intuïtives i, fins s a cert punt, capritxoses”.
El document conclou que, el fet que Bautista assumís també la promoció d’esdeveniments culturals, va propiciar el “clientelisme” entorn seu. A més, assegura que la presidència l’exercia de forma “molt agressiva” amb les posicions crítiques, i que els directius que qüestionaven les polítiques de l’entitat eren apartats dels òrgans de govern.
La comissió rectora assumeix les recomanacions
L’informe també posa en dubte la gestió del dret de la propietat intel·lectual. En concret, assegura que aquesta no s’ha de dur a terme manera que “es posin en qüestió” els drets per part de la ciutadania, generant una mala imatge. “L’SGAE no ha d’abdicar de la seva tasca, però ha de realitzar-la des de la transparència, la pedagogia i la raonabilitat”, assegura l’informe.
La comissió rectora de l’entitat ara assumeix les recomanacions que hi ha en el Codi de bon govern per a la refundació de l’SGAE amb el que conclou la investigació, i el traslladarà a la junta directiva que surti de les eleccions del gener. Fins aleshores, la comissió assegura que adoptarà aquelles mesures que l’informe recomana amb caràcter d’urgència. Especialment, diu, reforçarà l’equip humà i els recursos per intentar reduir al màxim els 145 milions d’euros en drets d’autor encara sense identificar.
