Els Castellers de Vilafranca al Concurs de Castells de Tarragona [foto: Jordi Borràs / ACN].
El document és el fruit de l’Ajut a la Recerca convocat pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller de la Universitat Rovira i Virgili.
“El treball no és una esmena a la totalitat del Concurs, sinó un seguit d’orientacions factibles i de fàcil consens”, van assenyalar en la presentació els autors. En aquest sentit, esperen que l’organització del Concurs “analitzi amb deteniment el treball i que aquest pugui ser d’utilitat”.
Puntuar els castells
El treball proposa una agrupació de castells en funció de la seva dificultat, que contempla cinc categories dividides cadascuna d’elles en tres grups (dificultat baixa, mitjana o alta). A cada grup de cada categoria se li assignen uns punts (entre 1 i 25), que acaben donant una xifra final de l’actuació. Als castells de cada categoria, doncs, se’ls equipara en punts.
La clau es troba en els castells que cal posar en cadascun dels grups i categories. En aquest sentit, tot i que els autors del treball fan una proposta concreta (que anomenen Taula Agrupada 26), la decisió sobre on posar cada castell correspon a l’organització del Concurs, que en la seva actual estructura organitzativa és la comissió assessora que formen representants de colles castelleres i experts. La proposta és, doncs, un sistema dinàmic que permet que els canvis en la classificació dels castells que es facin siguin de fàcil aplicació.
El document també contempla que els possibles empats es resolguin a favor de qui descarregui més castells i, si cal, es proposa utilitzar el que els autors anomenen ‘índex castellístic’, que té en compte paràmetres estadístics. Per fer els càlculs s’han estudiat més de 27.000 combinacions possibles amb eines d’intel·ligència artificial, i s’han analitzat els resultats dels darrers concursos.
Castells descarregats i reducció de la durada
El treball proposa que per guanyar el Concurs s’hagi de descarregar, com a mínim, un castell dels que conformen tota l’actuació. És a dir, es planteja que s’admetin només dos castells carregats en les puntuacions finals de cada colla.
Un dels aspectes que el document analitza és la durada del Concurs, que suggereix reduir suprimint la cinquena ronda i deixant la competició en quatre rondes.
També es fa una proposta en relació amb la venda d’entrades: els autors plantegen que es faci una prevenda d’entrades telemàtica i, en el cas que la demanda superi l’oferta, celebrar un sorteig entre les persones que hi optin, a partir d’un número de registre.
Una altra proposta que recull el treball és la celebració d’una gran festa l’any següent del Concurs per reconèixer tots els mèrits aconseguits, com ara les colles que ho hagin descarregat tot, la colla amb més gamma o el castell inèdit al Concurs.
Finalment, els autors consideren que el Concurs de Castells hauria d’optar a ser reconegut com a Festa Tradicional d’Interès Nacional.
