Un estudi de Plataforma per la Llengua conclou que tres dels quatre festivals musicals “més subvencionats” per l’Institut Català de les Empreses Culturals “deixen de banda” la música en català, ja que no arriben al 20%.
En concret, aquest 2023, el Porta Ferrada ha programat un 12,33% de música en català; el Cruïlla un 14,58%, i el Vida un 19,31%. En els tres casos, els percentatges més baixos dels darrers tres anys. L’únic que presenta una programació “normalitzada” de música en català és el Canet Rock, amb el 86,15% en la darrera edició, el percentatge més alt dels tres últims anys.
L’informe se centra en els ajuts de l’ICEC a festivals o cicles musicals en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions, que és de les línies amb un pressupost més gran en l’àmbit de la música.
L’estudi indica que aquest any el Cruïlla ha rebut 305.000 euros d’aportació reintegrable i 150.000 de subvenció; el Vida 224.842 i 125.158 euros, respectivament; Porta Ferrada 121.691 i 118.309 euros, i Canet Rock 290.602 i 103.236 euros.
“Les bases de les ajudes públiques analitzades, malgrat que incorporin una mesura de foment de la llengua en la despesa feta, no estableixen mesures efectives perquè la música en català pugui tenir una presència normal i àmplia en l’oferta. És a dir, no s’ofereix cap mena de requisit lingüístic per tal de poder accedir a aquestes subvencions”, retreu l’ONG del català.
“Inadmissible”
Plataforma per la Llengua ha realitzat aquest estudi per analitzar si la situació havia millorat respecte a l’informe de 2018, quan va constatar que les subvencions públiques per al foment de la música no ajudaven a la que estava cantada en català. “La resposta és que no: que aquesta anomalia encara no s’ha resolt”, afirma.
Per a l’entitat és “inadmissible que el Govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació”.
L’ONG remarca que aquesta situació és manté “tot i el context de desigualtat i de precarietat que viu el sector de la música en llengua catalana, i competint amb un mercat on la música en castellà o en anglès té unes condicions molt més favorables i un suport d’altres administracions públiques potencialment molt superior”.
Per tot plegat, Plataforma per la Llengua torna a reclar a l’Executiu que “canviï” les polítiques de promoció per “beneficiar-ne la música en català i posar fi a una anomalia històrica”.
