La Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat ha presentat l’estudi Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic dels segles XIX i XX a Catalunya, el qual proposa la llista dels edificis arquitectònics construïts entre el 1850 i finals del segle XX que han de ser protegits com a béns culturals per les administracions públiques.
El treball té com a objectiu seleccionar aquelles obres més significatives per ser considerades d’autor i conèixer si la protecció que tenen actualment, tant des del punt de vista del patrimoni com urbanístic, és l’adequada o si cal reforçar-la, modificar-la o, segons el cas, proposar la seva incorporació en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i protegir-la, si s’escau, com a Bé Cultural d’Interès Nacional o Bé Cultural d’Interès Local.
Tot i ser un informe obert que s’anirà completant, ara es proposen en concret 438 obres arquitectòniques: 152 a Barcelona ciutat; 89 a Barcelona província; 84 a la de Girona; 50 a la de Lleida, i 63 a la demarcació de Tarragona.
En el cas dels edificis proposats per a BCIN, es plantegen tres velocitats o nivells d’aplicació, amb la idea que la declaració es pugui fer de forma progressiva. Així, dels 438 béns seleccionats, es proposen 49 elements que han de ser protegits amb caràcter d’urgència en una primera fase; 117 per en per ser fer una primera revisió en segona fase, i 117 més una segona revisió en tercera fase. La resta d’obres, 155, seran proposades als ajuntaments per ser protegits com a BCIL.
Per realitzar aquest document s’ha partit d’una primera selecció realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura que recull informació bàsica dels segles XIX i XX, arquitectura modernista, arquitectura del patrimoni industrial i del moviment modern, principalment de la primera meitat del segle passat. A partir d’aquesta base, s’han examinat en profunditat els valors històrics i arquitectònics de les obres. Com a conclusió, també es fa referència a la seva rellevància arquitectònica en tres nivells graduals, per tal d’avaluar la seva protecció patrimonial propera o futura.
De la suma del coneixement dels valors històrics i artístics dels elements amb l’anàlisi del seu estat actual arquitectònic i urbanístic i la seva distribució territorial, han derivat els criteris que han determinat la rellevància de les obres escollides, els autors o temes que han emergit de l’estudi, i les conclusions del mateix. També s’han tingut en compte altres criteris com són la presència dels elements en les principals publicacions històriques i en guies d’arquitectura; els premis i reconeixements rebuts, com per exemple els Premis FAD d’Arquitectura; el registre de la Fundació Docomomo Ibèric; el mapa d’arquitectura de paisatge noucentista, així com el propi coneixement dels arquitectes redactors del treball i les aportacions d’altres professionals, sota la direcció del Servei de Patrimoni Arquitectònic.
Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic dels segles XIX i XX a Catalunya es va presentar divendres en el marc de les primeres Jornades d’Arquitectura i Patrimoni que organitza el Departament de Cultura amb motiu de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.
