Només el 9,8% dels municipis catalans compten amb un cinema actiu. Dit d’una altra manera, nou de cada deu poblacions no tenen una oferta cinematogràfica regular. Així ho indica un estudi realitzat pel periodista i investigador Francesc Vilallonga, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, promogut per l’Acadèmia del Cinema Català.
El document assenyala que hi ha cinc comarques sense cap cinema actiu (l’Alta Ribagorça, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Pla de l’Estany i La Segarra) i set més en situació de risc amb només un cinema actiu i monopantalla (Aran, Berguedà, Garrigues, Pallars Jussà, Pla d’Urgell Priorat i Solsonès).
100 complexos cinematogràfics menys
En conjunt, el parc de sales i pantalles a Catalunya segueix en descens però amb tendència a l’estabilització, segons el treball.
Amb tot, el 2018 hi havia 676 pantalles actives a Catalunya, la xifra més baixa dels darrers anys. A més, en 18 anys s’han perdut un centenar complexos cinematogràfics: dels 235 cinemes que hi havia el 2000 s’ha passat als 137 registrats l’any passat.
La reconversió digital del sector, la fragmentació dels espectadors cap a altres finestres d’exhibició i el desequilibri territorial de l’oferta són tres de les causes que explicarien el descens en el número de cinemes, segons l’autor.
Del conjunt de cinemes, més de la meitat es troben situats a la província de Barcelona, que concentra el 67% de les pantalles actives.
Una altra mostra del desequilibri territorial és el fet que les sales independents o que projecten un cinema més autoral, amb molt poques excepcions, han quedat reduïdes a la capital catalana i la seva àrea d’influència.
La recerca també assenyala que, en els últims cinc anys, les sales monopantalla o de menys de cinc pantalles són les que més s’han tancat.
Iniciatives per reequilibrar l’oferta
L’estudi indica que, un cop finalitzat el procés de digitalització, el mapa de sales que ha quedat és més reduït en quantitat, distribuït pel territori amb molta més irregularitat i desequilibrat pel que fa a l’oferta cinematogràfica que rep l’espectador.
Amb tot, hi ha iniciatives que han contribuït a un cert reequilibri territorial, com el Cicle Gaudí, la programació de la Federació Catalana de Cineclubs o el circuit de festivals.
Malgrat reconèixer que en nombre d’espectadors suposa un percentatge molt reduït respecte al total anual, es remarca que qualitativament té un valor important en termes d’accés a una oferta cinematogràfica per part de la població resident fora dels nuclis urbans.
Creix el nombre d’espectadors
Tot i el descens del parc de sales i pantalles a Catalunya, en els darrers 5 anys els cinemes catalans han recuperat un 17% dels espectadors. Després d’un fort període de descensos que va començar el 2003 i va durar fins al 2013, actualment es tornen a fregar els 20 milions d’espectadors anuals. D’aquests, tres de cada quatre ho són a la demarcació de Barcelona, que el 2018 va registrar 14 milions d’espectadors dels 18,7 de tot Catalunya.
Quart territori europeu en assistència
Segons l’estudi, Catalunya es consolida com el quart territori amb un índex d’assistència més alt a les sales de cinema per persona i any d’Europa, amb 2,58 entrades per habitant i any (2,64 a la demarcació de Barcelona), només per darrere d’Irlanda (3,35 entrada per habitant i any), França (3,11) i Estònia (2,67). A més, Catalunya es troba molt per sobre de la mitjana de l’Estat, que és de 2,14, i també d’altres països com Itàlia (1,64), Alemanya (1,47) o Grècia (0,94).
Els espectadors de cinema en català, a la baixa
La llengua de consum dels espectadors de cinema a Catalunya és el castellà, una obvietat. En el període 2013-2018, la mitjana d’espectadors en català als cinemes (sumant totes les versions: doblada, original catalana i VOSC) només va suposar el 2,57% del total.
Les xifres van tocar fons el 2018, quan es van situar en el seu nivell més baix amb només un 2,13% del total. És a dir, de cada 100 espectadors que van anar al cinema a Catalunya, gairebé 98 ho van fer per veure una pel·lícula en castellà i 2 per fer-ho en català.
Baixa el consum de cinema doblat al català i puja la VOSC
Per versions, els espectadors de cinema doblat al català han passat dels gairebé 450.000 de 2013 als 246.000 de 2018, una caiguda de gairebé el 45% en 5 anys.
Els espectadors de cinema rodat amb el català com a llengua original han estat molt variables en funció de l’interès o comercialitat dels títols: dels 51.000 espectadors de 2016 es va pujar als 213.000 de 2017, mentre que el 2018 s’ha tocat fons amb només 46.800 espectadors.
Per la seva part, la VOSC ha passat dels 17.000 espectadors de 2015 a situar-se clarament per sobre dels 100.000 en cadascun dels anys del període 2016-2018.
Descens de la producció catalana respecte l’espanyola
Pel que fa a la producció catalana estrenada en sales, l’estudi evidencia la pèrdua del pes específic de la respecte al global de l’estatal. Després del màxim assolit el 2010, quan un 48% de les produccions espanyoles estaven participades per alguna productora catalana, aquest índex ha anat baixant fins a situar-se al voltant o lleugerament per sota del 30%.
En concret, l’any passat, dels 266 llargmetratges produïts a l’Estat, només 80 van tenir participació d’alguna productora catalana.
Increment de la producció catalana en altres llengües
Per altra banda, el percentatge de films produïts amb el català com a llengua original ha baixat significativament: mentre el 2013 era d’un terç (25 de 75), el 2018 ja només suposava el 22% (18 de 80). Així doncs, ha pujat considerablement el nombre de pel·lícules produïdes per productores catalanes en llengua no catalana, principalment el castellà i l’anglès.
Un 5,3 de quota de pantalla de la producció catalana
Pel que fa a la quota de pantalla de les pel·lícules de producció catalana sobre el total d’espectadors de cinema, malgrat el creixement notable experimentat entre el 2001 i el 2016 (gairebé deu de cada 100 espectadors de les sales de cinema van optar per una pel·lícula de producció catalana), el 2018 aquest índex va caure al 5,3%.
Un de cada deu veu pel·lícules VOC
Finalment, per llengües, dels espectadors al cinema de les pel·lícules de producció catalana, un 90,5% en el període estudiat provenen de films rodats en llengua no catalana, mentre un 9,5% de mitjana pertanyen a pel·lícules amb el català com a llengua original. És a dir, només un de cada deu espectadors que veuen cinema català ho són per veure pel·lícules rodades en català.
