A Catalunya es van produir 216 llargmetratges i curts l’any 2022, un 17% dels quals es van fer amb la fórmula de la coproducció amb països tercers. Ambdues xifres són les més altes des de l’any 2014, segons dades de l’Institut de Català de les Empreses Culturals analitzades per l’ACN. De fet, en aquest temps no s’havia superat la frontera dels 200 títols, i pel que fa les coproduccions internacionals, havien representat de mitjana tan sols el 8,9% del total. En número de títols, el creixement del 2022 fins al 17% es tradueix en 38 films, dels quals 32 són llargmetratges i 6 són curts. Per tipus de producció, els llargmetratges amb participació internacional van ser un 32,7% del total, i els curtmetratges tan sols un 5%.
Entre les coproduccions internacionals de cinema català recents hi ha alguns dels títols més celebrats dels últims anys, com la multipremiada Alcarràs, de Carla Simón, de producció catalano-italiana (amb Kino Produzioni); la guanyadora del Goya a la millor pel·lícula As bestas, de Rodrigo Sorogoyen, una coproducció de la catalana Arcadia Motion Pictures amb Caballo Films, Cronos Entertainment i la francesa Le Pacte; o Rifkin’s Festival, la darrera pel·lícula produïda per Mediapro de Woody Allen.
Coproduccions que busquen “connectar” i “enriquir”
La responsable de la Catalunya Film Comission, Carlota Guerrero, explica a l’ACN des de Londres que, d’una banda, amb les produccions internacionals “minoritàries” (on la participació catalana és la menor) es busca captar el talent d’arreu del món. “Facilitem a les productores que identifiquin projectes interessants que poden fer un bon circuït de públics i festivals”, ha exposat. Així, amb aquests coproduccions es busca “connectar més” amb la indústria. La suma de talent català i internacional ajuda a tenir més visibilitat, distribució i recursos.
Sobre les coproduccions de participació majoritària catalana amb coproductors col·laboradors, Guerrero apunta que aporten un augment del pressupost “en funció del país amb qui estiguis coproduint i del percentatge del pressupost que aporti”. També aporten altres avantatges que “enriqueixen”. La responsable de la Catalunya Film Comission ha posat d’exemple el film de Carla Simón Alcarràs. “Alcarràs era una coproducció amb Itàlia. Com que part de l’equip era italià, el film es va enriquir amb quelcom de la manera de fer cinema italiana”, ha posat d’exemple.
Precisament, la Catalunya Film Comission va participar dijous en la 31a edició del Raindance Film Festival de Londres. La sessió professional del certamen ha comptat amb una trobada de directors i productors que han abordat la coproducció a Catalunya.
Entre els participants hi ha havia Mireia Graell (Ringo Media), Lucija Stojevic (Noon Films), Paloma Zapata (Fábrica Naranja de Películas) i Carles Torras (Zabriskie Films). Posteriorment es va celebrar un dinar a peu dret i un fòrum on professionals catalans i britànics s’han conegut i han intercanviat projectes.
