El Centre de Terminologia ha publicat en línia el Diccionari de les tecnologies del so i de la música, que recull 247 fitxes terminològiques referents als termes més comuns d’aquest àmbit, les quals contenen la definició en català i les denominacions en castellà i anglès.
En algunes fitxes, al costat de la denominació que és un manlleu no adaptat, s’indica entre claudàtors la llengua de procedència del terme per advertir que la pronúncia habitual del mot no segueix les regles fonètiques del català, sinó les de la llengua assenyalada. Alguns d’aquests manlleus no adaptats estan pendents d’estudi per part del Consell Supervisor del Termcat.
A banda de termes que designen conceptes generals, en el nou diccionari hi ha termes d’àmbits més específics, com ara l’anàlisi i la síntesi de so, l’acústica, la psicoacústica, els efectes digitals, els dispositius i el maquinari.
El diccionari ha estat elaborat pel Grup de Tecnologia Musical del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i l’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, i ha estat coordinat per Emilia Gómez Gutiérrez i Felipe Luis Navarro Valero.
