La Vilella Teatre de Barcelona, impulsat per la Cia. Sargantana, ha anunciat que tanca portes després de set anys. Els motius són diversos, però es poden resumir en la no consecució dels objectius marcats, la precarietat del sector, les dificultats per mantenir un projecte d’arts escèniques, l’empitjorament de les condicions de l’edifici (una antiga fàbrica de sifons del Poble-sec), i l’esgotament per tot plegat.
“En tots aquests anys, La Vilella ha seguit viva gràcies a la gestió no remunerada de l’espai duta a terme per un nombrós grup de persones”, però els suports “han estat insuficients i no volem que la fe en un projecte i en el desig de canvi siguin l’únic motor”, assenyalen en un comunicat. “L’ofec actual ens porta a prendre la decisió d’aturar La Vilella i dirigir els nostres esforços a la resta de projectes de la companyia Sargantana”, reblen.
Els impulsors de la sala admeten que no s’han complert les línies i els indicadors que es van marcar per avaluar la salut del projecte: implicar la societat en forma de socis, i poder desenvolupar recerca, creació, formació i exhibició seguint els valors de risc, recerca de llenguatges i aplicació a temàtiques político-socials. “Quan les dificultats et dirigeixen a haver d’abandonar ideals i línies simplement per sobreviure, tot perd el seu sentit”, lamenten.
Precarietat del sector
En l’anunci de tancament, La Vilella alerta sobre la precària situació de les arts escèniques. “Tan sols l’autoexplotació d’una part molt important del sector fa que les arts escèniques segueixin en peu”, denuncia. “No creiem que un sector professional pugui mantenir-se en aquestes condicions sense perill d’esdevenir cada vegada més amateur, i no ens sentim còmodes afavorint-ho com a espai”, afegeixen al respecte.
En el seu cas, malgrat acabar cada temporada amb ocupacions mitjans del 60%, constaten “que la quantitat de públic d’arts escèniques és insuficient i que la majoria de professionals estan absorbits per la pròpia supervivència”.
“Si es vol canviar el rumb actual, cal un canvi urgent que englobi la totalitat del fet teatral, que el pensi en la seva totalitat”, adverteixen des de La Vilella.
