Edgar Garcia, Marisol López, Xavier Fina, Josep Maria Carreté, Sònia Hernández, Joaquim Borràs, Carol Durán, Marta Garsaball i Pere Almeda [foto: Departament de Cultura].
Hernández Almodóvar va explicar aquest divendres que la Conselleria ha marcat cinc eixos prioritaris que tenen com a objectiu que les persones del país “visquin la cultura de primera mà”. Són: garantir els drets culturals, impulsant les arts i la cultura en l’educació, l’accés universal i la participació cultural; consolidar d’un sistema cultural fort i ben vertebrat; impulsar la creació artística; valoritzar el patrimoni com a element d’identificació col·lectiva, i enfortir la cultura digital i audiovisual per ser presents en un món globalitzat.
La consellera va assenyalar que catalana “està en un bon moment”, amb “unes xifres rècord” pel que fa als espectadors d’arts escèniques, de música en viu i de cinema en català, i amb molt bones xifres per a sectors com l’audiovisual, l’editorial i el videojoc. Però va advertir que aquest progrés “no és complet si no es posa al servei del conjunt de la ciutadania, si no repercuteix en polítiques que situïn les persones al centre”.
En la seva exposició, Hernández Almodóvar va estar acompanyada del secretari general, Josep Maria Carreté; el director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs; el director general de Promoció Cultural i Biblioteques, Xavier Fina; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Carol Durán; la directora general d’Innovació i Cultura Digital, Marisol López; el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, Edgar Garcia; el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, i la directora de serveis de la Conselleria, Marta Garsaball.
Els drets culturals, al centre
El primer eix en què treballa el Departament de Cultura és garantir els drets culturals, tot impulsant les arts i la cultura en l’educació, l’accés universal i la participació cultural. Sònia Hernández Almodóvar va dir que es vol assegurar que “tothom, i a tot arreu del país”, tingui accés als equipaments i serveis culturals i que pugui gaudir de les seves programacions i activitats “en igualtat de condicions, superant les barreres físiques, cognitives, econòmiques, culturals o generacionals que allunyen moltes persones de la possibilitat d’accedir-hi amb plenitud”.
En aquest àmbit ja es treballa en el desplegament territorial del Programa per la presència de les arts i la cultura en l’educació, un projecte que vol impulsar el paper de les arts en l’entorn educatiu, dins i fora de l’aula, i afavorir la implicació dels professionals de la cultura en la formació artística i creativa dels infants i joves d’arreu del país.
Amb l’objectiu de fomentar l’accés a la cultura, també es crearà un nou programa per a persones amb rendes baixes per tal que puguin tenir accés als equipaments culturals i a les seves programacions. El projecte preveu la figura dels mediadors culturals com a agents intermediaris entre les persones usuàries i els equipaments culturals, i es desplegarà en coordinació amb el Departament Drets Socials i Inclusió i les entitats del tercer sector.
Per altra banda, també s’impulsarà una iniciativa orientada a l’acompanyament de persones grans a espectacles i activitats culturals.
Un sistema cultural fort i ben vertebrat
El Departament de Cultura vol estructurar i coordinar totes les institucions, els equipaments i els agents públics, privats i associatius que participen de les arts i de la vida cultural a Catalunya per posar-los al servei de la ciutadania i garantir l’exercici dels seus drets. L’actuació central d’aquest àmbit serà la revisió i actualització del Pla d’equipaments culturals de Catalunya (fins ara conegut com a PECCAT 2010-2020), amb una nova mirada orientada a garantir els drets culturals, tot ampliant el seu abast al conjunt de serveis culturals bàsics i contribuint al reequilibri del territori i a la cohesió social.
Amb aquesta nova visió, s’elaborarà i es desplegarà el Pla d’equipaments i serveis culturals de Catalunya 2025-2035. Un dels nous mecanismes que incorporarà és l’articulació d’una xarxa d’equipaments culturals de proximitat, tant públics com privats, creada a partir d’iniciatives locals, municipals o associatives, amb la voluntat d’afavorir la participació cultural de la ciutadania prop del seu àmbit de residència. D’altra banda, es crearà una nova línia de suport per a la construcció i reforma d’equipaments culturals d’àmbit local, amb una gran dotació econòmica, i es culminaran grans projectes estratègics com la Foneria i la Casa de les Lletres.
Creació artística
En aquesta legislatura, el Departament de Cultura vol posar les condicions per tal que els artistes i el conjunt de la ciutadania pugui desenvolupar en llibertat i plenitud tot el seu talent. Per això, impulsarà una xarxa de residències de creació que tingui en compte el teixit existent al país i que aculli artistes de Catalunya i de l’àmbit internacional per afavorir-ne l’intercanvi.
Altrament, s’incrementarà la dotació de les beques per a la creació artística en tots els àmbits; s’actualitzaran, desplegaran i avaluaran els diferents plans d’impuls que hi ha en funcionament en l’àmbit de les arts escèniques, la música i les arts visuals, i es posarà en marxa un nou programa d’impuls de la música d’arrel.
Patrimoni
Aquest àmbit se centrarà en invertir i socialitzar el patrimoni per posar-lo a disposició de tothom com a eina d’identificació col·lectiva i com un factor clau per al desenvolupament social, territorial i econòmic del país. En aquesta línia, se seguirà desplegant el Pla estratègic del patrimoni català 2030, així com cadascuna de les seves mesures.
“El patrimoni cultural requereix de grans inversions. I disposar d’un bon finançament per a la cultura ens permetrà afrontar-les amb més tranquil·litat”, va subratllar Hernández Almodóvar.
També es vol avançar en l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya a Montjuic, un dels grans projectes patrimonials, que ha de situar-lo com el gran museu del segle XXI. Igualment, s’engegarà la segona fase d’Els ulls de la història, una proposta per viure la història en primera persona a través de la realitat virtual i d’experiències immersives
Cultura digital i audiovisual
La Conselleria vol apostar per la cultura digital i audiovisual com un dels principals motors socioeconòmics de Catalunya i com a element dinamitzador del país. Per això, seguirà apostant pel gran projecte Catalunya Media City, amb les obres d’adequació i ampliació de la Nau Turbines de les Tres Xemeneies del Besòs per tal d’ubicar-hi espais universitaris, de recerca i professionals de l’àmbit digital i audiovisual, així com per l’ampliació del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa.
En el camp dels continguts, el Departament ampliarà el suport a la creació audiovisual catalana i en català. A més, se seguirà desplegant el Pla de cultura digital 2026.
Pacte Nacional per la Cultura
Sònia Hernández Almodóvar va anunciar que ja s’ha començat a treballar per elaborar i desplegar un gran Pacte Nacional per la Cultura, “un acord transversal i de país que ens ha de permetre fer avançar la cultura catalana des de tots els àmbits possibles”.
La consellera va ressaltar que ha de ser “l’eina per garantir els drets culturals de la ciutadania mitjançant el desplegament efectiu de la llei arreu del país”. Segons va subratllar, “és un bon moment i creiem que hi ha el consens social i polític necessari per portar-ho endavant”, ha afegit.
Hernández Almodóvar també va explicar que, per tal de poder realitzar totes les polítiques previstes, és necessari arribar al 2% de pressupost per a Cultura. En aquest sentit, però, va puntualitzar que es tracta d’una “fita important, però no és un objectiu finalista, sinó instrumental”.
