Malgrat l’Ajuntament de Barcelona va descartar a l’abril la possible compra d’El Molino, les greus dificultats econòmiques que travessa la sala haurien reactivat una possible adquisició. La plataforma veïnal Som Paral·lel s’oposa a tota intervenció municipal que no vagi precedida d’un ampli procés participatiu i exigeix un pla d’usos de la zona.
Som Paral·lel considera que la compra de la històrica sala suposaria una operació d’especulació i “un rescat a una entitat gentrificadora i depredadora de la vida comunitària” amb diners públics. Per això, reclama al consistori aturar l’operació sense que hi hagi un diàleg amb els tres barris afectats.
La plataforma s’oposa a qualsevol procés d’adquisició d’El Molino si no és com a equipament de proximitat. En aquest sentit, en cas d’una possible compra, exigeix al consistori un procés participatiu similar als realitzats amb el Teatre Arnau o el Borsí.
A més, Som Paral·lel reitera les reclamacions fetes a l’abril:
- Un pla cultural per donar “coherència” a una forta inversió municipal a la zona (Arnau, Tantarantana i possiblement Molino i solar Talia-MAE). “Aquest pla hauria de tenir un efecte pal·liatiu sobre la gentrificació, mitjançant el foment de la cohesió social, la cultura de base i la implicació veïnal, allunyat del consum massiu, els grans esdeveniments i el turisme que tant mal ha fet als nostres barris”.
- Participació veïnal i dels sectors que integren tots els equipaments culturals de l’avinguda (centres cívics, teatre i sales comercials), tal com s’ha fet amb el Teatre Arnau, “perquè no sigui l’excepció sinó la norma”.
- Un pla d’usos integral d’acord amb les exigències d’un Paral·lel fet a escala de les persones: “Un Paral·lel saludable, amb una cultura dels barris i de les persones que els construïm i en diàleg amb els diversos sectors culturals que sigui un exemple de cohesió social, urbanisme i participació ciutadana”.
L’empresa propietària d’El Molino, Ociopuro, deu més de sis milions d’euros d’hipoteca al Banc Sabadell. Segons el diari Ara, les converses a tres bandes anirien en la línia que el consistori abonés una mensualitat i n’assumís la gestió per evitar que el banc iniciï la via judicial.
