Helena Tornero, Sebastià Portell i Mario Sepúlveda durant la presentació del manual [foto: Carme Esteve / AELC].
Les impulsores són l’Associació Catalana de Dramatúrgia (ACD), l’Associació de Dramaturgues i Dramaturgs de les Illes Balears (ADIB), l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET), l’Associació Gallega de Dramatúrgia (DramaturGA) i l’Associació de Dramaturgs de Múrcia (DREM).
El manual és fruit d’un llarg temps d’estudi i reflexions, que han sorgit a partir d’una enquesta als autors d’aquest àmbit i de l’assessorament legal amb professionals.
Aquesta enquesta indica que, l’any passat, un de cada quatre dramaturgs no va cobrar per la feina feta. Tot i això, suposa una millora, perquè el 2021 eren dos de cada quatre. Així ho han explicat en la presentació del manual, aquest dimarts a la llibreria Ona de Barcelona.
En l’acte han participat Helena Tornero, en representació de l’Associació Catalana de Dramatúrgia; Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i l’advocat Mario Sepúlveda.
Remuneració i drets d’autoria
El manual exposa quines són les condicions en què s’hauria de treballar, encara que habitualment no es compleixin: “Des del primer moment, la part contractant ha d’incloure la remuneració dels dramaturgs en el disseny de producció, juntament amb els altres imports de la resta de professionals que treballen en el projecte”, diu el document, davant l’incompliment que pateixen els autors dels textos quan el seu treball queda al marge de les retribucions d’autoria corresponents.
En aquesta línia, el manual subratlla que la retribució ha de ser “adequada i proporcionada”, cosa que “repercuteix positivament en molts aspectes” i “beneficia totes les parts implicades”.
A més, es remarca la importància de diferenciar entre la retribució i els drets de propietat intel·lectual. “Els autors hauran de ser remunerats per una obra d’encàrrec, però també en el cas que aquesta obra ja hagi estat escrita. D’aquesta manera es contribueix al reconeixement professional de l’autoria”, s’apunta.
Contractes de cessió de drets
Les sis organitzacions impulsores han elaborat una doble proposta de contracte de cessió de drets. L’objecte dels contractes consisteix en la cessió que efectua l’autor a la cessionària del dret de comunicació pública de l’obra en les seves modalitats; d’una banda, de representació escènica, i d’una altra, d’obra dramàtica, amb la finalitat que es realitzi la producció, el muntatge i la posada en escena exclusivament mitjançant l’actuació en viu davant d’un públic present.
El mmodel de contracte assegura que l’autor conserva tots els drets i les modalitats d’explotació sobre l’obra que no són objecte de cessió expressa en el contracte. Així, el document preveu que “per a qualsevol altra modalitat d’explotació de l’obra, diferent de la concedida en el document i, especialment, per a les seves edició gràfica, emissió per ràdio i televisió, o per a la seva reproducció en qualsevol suport sonor o audiovisual, caldrà disposar prèviament de l’autorització escrita de l’autor, en la qual s’establiran les condicions econòmiques fixades per a cada nova modalitat autoritzada”.
Guia per als autors
El Manual de bones pràctiques en les arts escèniques inclou un document que guia els autors en tots els punts a seguir quan reben l’encàrrec d’escriptura d’una obra de teatre o una adaptació per a representació escènica. La Brúixola per a encàrrecs dramatúrgics detalla els aspectes a tenir en compte en cada contracte, ja que “l’experiència demostra que es poden evitar molts problemes si l’autor i el productor arriben a un acord sobre com ha de funcionar el procés”. Així, per fer-ho, el productor “ha d’explicitar clarament les condicions de l’encàrrec i/o el seu compromís a l’hora de produir la peça”.
Amb l’elaboració d’aquest document, les sis organitzacions pretenen establir un marc d’actuació per als dramaturgs a l’hora d’exercir la professió digna, i ser una eina perquè tots els professionals de les arts escèniques puguin treballar de manera més horitzontal i transparent.
