La polèmica al voltant de la figura de Bibiana Ballbè i la seva vinculació amb l’Arts Santa Mònica ha viscut un nou capítol. En les darreres setmanes, un centenar de creadors catalans han rebut un correu on se’ls anunciava que la periodista havia assumit la funció de “comissària” del nou projecte com a centre de creativitat, i se’ls convidava a participar en un “gran esdeveniment” inaugural previst per al 17 de gener, de 10 a 22 h.
La invitació, però, no ha agradat al director general de Promoció i Cooperació Cultural, Jordi Sellas, qui, en declaracions a La Vanguardia, assegura que l’organització de l’acte és una “extralimitació” de Ballbè, que s’hauria “excedit clarament” en les seves funcions. “No ha entès el que significa treballar en una institució pública”, etziba Sellas, que lamenta la “intromissió” de la periodista en la posada en marxa de la nova etapa de l’ASM.
Segons el director general de Promoció i Cooperació Cultural, la tasca de Bibiana Ballbè al centre es limita a fer un programa de televisió que s’emetrà al 33 a partir de gener, per la qual cosa es va signar un conveni de col·laboració amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i el qual es pot trencar si no agrada. “La seva presència en el centre és gran perquè per transmetre el que passi aquí és important que el visqui des de dintre”, justifica Sellas a La Vanguardia.
Crítiques a la banalització de la cultura
La controvèrsia es va iniciar quan Bibiana Ballbè va sonar per dirigir la nova etapa de l’ASM en substitució de Vicenç Altaió, cosa que finalment ha acabat fent Conxita Oliver. Però amb el seu nomenament, lluny d’apaivagar la polèmica, van sorgir les incògnites sobre el paper que jugaria la periodista dins el centre, i van créixer les crítiques sobre la banalització de la cultura que representava Ballbè, com ara de Joan M. Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, amb un article del qual ens vam fer ressò.
La invitació al “gran esdeveniment” del 17 de gener, a més, no ha agradat a la majoria dels seus receptors, tant pel to de la missiva com per les característiques de la proposta en un moment de dificultats econòmiques dels creadors, amb retallades i retards en els pagaments per part de les administracions.
