El Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC), ha posat en marxa l’aplicació del Pla d’Eficiència Energètica amb l’objectiu de gestionar els recursos dels museus, monuments i jaciments arqueològics d’una manera eficient i sostenible. La previsió és reduir entre el 15 i el 20% del consum energètic anual, amb la conseqüent reducció dels gasos d’efecte hivernacle.
El projecte de se centra en els edificis que consumeixen més de 20.000 euros l’any en energia, els quals, en conjunt, sumen el 89% del consum energètic de tots els centres gestionats per l’ACPC.
Aquests edificis, són: el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya; el Museu d’Art de Girona; el Museu d’Història de Catalunya; el Museu d’Arqueologia de Catalunya; el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya; el Monestir de Sant Pere de Rodes; els serveis centrals del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona i els serveis centrals del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Fins ara, els centres del patrimoni cultural de la Generalitat no havien tingut mai cap model d’eficiència energètica, i la contractació i la gestió de manteniment estava unificada només en nou dels 47 equipaments que gestiona.
Ara, amb l’aplicació del nou model, es busca englobar els serveis de manteniment i d’eficiència energètica a tots els centres d’una forma harmonitzada. Així, cadascun dels edificis disposarà d’una empresa que realitzi el manteniment preventiu, normatiu i correctiu, la qual se seleccionarà mitjançant una licitació oberta pluriennal. Per a la seva tria tindran en compte àmbits geogràfics que garanteixin la proximitat de les empreses de manteniment amb els centres.
Tres fases
La implementació del Pla d’Eficiència Energètica es desenvoluparà en tres fases. La primera s’inicia aquest novembre amb la creació d’un Comitè d’Impuls que ha de vetllar per la seva correcta aplicació, format per l’ACPC, assessors energètics i les empreses de manteniment seleccionades. El comitè serà l’encarregat d’analitzar el parc immobiliari actual; monitoritzar i controlar els consums energètics, i optimitzar la facturació dels consums de gas, electricitat i aigua. Tant els assessors com les empreses implicades treballaran en una “fórmula d’estalvis compartits” en què seran retribuïts en funció d’aquests.
Paral·lelament, el Departament de Cultura ha signat un conveni amb l’Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a través del qual es realitzarà el protocol de millora de l’eficiència energètica d’edificis. El programa de formació de professionals qualificats contempla sessions formatives i una intervenció directa a cadascun dels edificis escollits. El grup d’alumnes, liderats per un professor expert, i en el qual hi participen els responsables de manteniment de cada equipament, realitzaran durant els propers mesos les següents actuacions: presa de dades de l’edifici, diagnosi d’eficiència energètica de l’edifici, programa i pressupost d’implementació de millores.
Aquest protocol de millora es desenvoluparà durant la segona fase del Pla d’Eficiència Energètica, que tindrà lloc a inicis del 2015. Durant aquesta s’elaborarà un Pla d’Acció i es farà el control i el seguiment dels consums a través del sistema SIE. Durant la tercera fase, el 2016, s’implementaran les modalitats de servei ESE (Empreses de Serveis Energètics) i s’estudiarà la utilització d’energies renovables.
Projecte MARIE
El Protocol de millora d’eficiència energètica d’edificis que aplicarà el Pla d’Eficiència Energètica ha estat creat per l’Escola Sert en el marc del projecte europeu MARIE, Mediterranean Building Rethinking for Energy Efficiency Improvement, centrat en el aspectes tecnològics, normatius, formatius i financers relatius a la millora de l’eficiència energètica dels edificis i a la conscienciació de tots els agents respecte a la importància de la reducció del consum energètic en els edificis.
El projecte MARIE, liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, està basat en bones pràctiques de projectes d’estalvi energètic ja realitzats i avaluats a l’àrea mediterrània. Segueix el procediment de la ISO 50001 i se centra en l’aplicació de mesures d’estalvi energètic que no requereixen inversió en benefici de l’eficiència energètica, de la reducció de l’impacte ambiental i de l’economia del propietari, garantint al mateix temps les condicions de confort i qualitat de vida.
