Els Premis Ciutat de Barcelona han donat a conèixer els primers guardonats de 2023. Són Roser Vernet (en la categoria de literatura catalana), Marta Pera Cucurell (traducció en llengua catalana), Gabriela Cabezón Cámara (literatura castellana) i Mar García Puig (assaig, humanitats i història de Barcelona).
La resta de categories s’aniran anunciant els propers dies. Cadascuna està dotada amb 9.500 euros. L’acte de lliurament tindrà lloc el 13 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
El jurat ha atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana a Rosa Vernet per l’obra Lo mig del món (Club Editor), de la qual diu que “destaca per ser un retrat compromès i emotiu d’una Catalunya en extinció escrit amb una veu contundent que crida a la reacció col·lectiva”. El veredicte afegeix que, “mitjançant una llengua poderosa, arrelada a un paisatge d’oliveres i centrals eòliques, de masos i de rius assecats, medita sobre l’efecte del temps en el lloc que habitem i la necessitat de reconstruir els orígens”.
Per la seva part, Marta Pera Cucurell ha estat guardonada per la traducció de l’anglès al català d’Orlando de Virginia Woolf (Viena Edicions), per haver “actualitzat aquest clàssic amb una llengua viva i versàtil que es fa permeable als rics registres de l’obra original”.
En literatura castellana el premi s’ha concedit a Gabriela Cabezón Cámara per l’obra Las niñas del naranjel (Random House), per presentar “la complexitat del discurs colonial i de gènere” i per la “capacitat d’amalgamar diferents tradicions, cultures i llengües”. El jurat en destaca “la relectura audaç d’una controvertida figura històrica i la prosa arriscada, poètica i animal”.
Finalment, el Premi Agustí Duran i Sanpere d’assaig, humanitats i història de Barcelona és per a La història dels vertebrats (La Magrana / Random House), de Mar García Puig. El jurat en destaca “la riquesa, la varietat, l’originalitat i la valentia a l’hora d’abordar problemàtiques com la relació entre feminisme, maternitat, poder i política sanitària”. També en remarca la “capacitat de vertebrar una fonamentada recerca documental amb la pròpia experiència de subjectivació”.
