Foto: Nia Escolà / ACN
Tenia 15 anys quan la Rosalina Camps (Bagà, 1931) va comprar la seva primera càmera de fotografiar. Ho va fer a mitges amb el seu germà i els hi va costar 150 pessetes. Autodidacta de formació, la Rosalina Camps va passar de guardar vaques a Massanés, a l’Alt Berguedà, a convertir-se en una fotògrafa reconeguda amb nombrosos premis estatals. No va viure mai de la fotografia, però subratlla que, als seus 92 anys, ho és tot per a ella: “És l’oxigen que necessito per viure”. Ara, Camps ha donat a l’Arxiu Comarcal del Berguedà el seu fons, amb més de 85.000 fotografies. Aquest dimecres, l’Arxiu va inaugurar una exposició que vol ser “una pinzellada” de la seva trajectòria artística. La mostra es podrà veure fins al 21 de juliol.
Rosalina Camps és l’exemple de l’entrada de la dona en un món, el de la fotografia, que a principis de segle encara era molt masculí. “Els homes es passaven el dia donant-se consells, revelant i jo no podia, tenia vuit dinars i vuit sopars per fer cada dia a casa”, subratlla l’artista.
Mare de sis fills, Camps no sempre tenia temps per aprendre la tècnica. No sabia què era el diafragma ni les velocitats, i sempre feia les fotos amb l’automàtic. De fet, ella mateixa descriu la seva tècnica de “flaca”, però la clau de la seva fotografia, segons el director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Abel Rubió, era el missatge de la seva obra. “Les seves fotografies sempre busquen una intenció i molts cops amb sentit de l’humor”, subratlla.
I això la va dur a rebre nombrosos premis com ara els atorgats per Televisió Espanyola, Pérez de Rozas o Mundo Social. A tots s’hi presentava d’amagat per por a fer el ridícul. La primera fotografia premiada és de l’any 1958 i retrata un escolanet –que és un dels seus fills– quan tenia un any, i amb el fons del campanar de la Seu.
Retrats de la seva família
Al llarg de la seva trajectòria, Camps ha retratat multitud de persones i llocs, però destaca sobretot la seva família. “Amb vuit a casa jo no podia sortir, i feia fotos als nens. Quan em posava a revelar, al laboratori de la galeria, hi havia més roba rentada que no pas fotografies”, explica.
Amb una llarga trena a un costat, que encara ara es fa cada dia, una capa de mantó i la corbata al coll, Camps s’ha convertit en un personatge que encara ara, als seus 92 anys, no passa desapercebut. A la residència de Bagà, on viu, és l’“artista” i les seves fotografies estan presents a moltes parets de l’edifici.
Una “pinzellada” de la seva obra
Ara Camps ha cedit tot el seu fons, amb més de 85.000 fotografies, a l’Arxiu Comarcal del Berguedà. El seu director, Abel Rubió, subratlla que és el fons de fotografia femenina més gran i en destaca el seu valor: “El fet que sigui d’una dona, li dona un valor molt singular. Ens ajuda a veure l’activitat femenina en el món de la fotografia de principis de segle”.
Aquest dimecres, l’Arxiu va inaugura una exposició amb una quarantena d’obres de l’artista. “Soc molt feliç. Em fa una il·lusió tremenda”, subratlla. La mostra es podrà veure fins al 21 de juliol.
