Foto: Jordi Puig
El Museu de l’Empordà ha reobert portes aquest divendres amb una nova proposta després de gairebé quatre anys de reformes. L’equipament de Figueres, amb prop de 80 anys d’història, inicia així una nova etapa amb un relat actualitzat (a partir d’un procés participatiu) i la voluntat de reforçar el vincle amb el territori.
La reobertura culmina una reforma integral que ha transformat l’edifici i el projecte museològic i museogràfic en diferents fases. Malgrat les obres, el Museu no ha arribat a tancar mai del tot, mantenint l’activitat expositiva i cultural al llarg de tot el procés.
Les obres han suposat una inversió d’1,7 milions d’euros que han estat finançats amb fons Next Generation EU a través del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, i aportacions de l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.
La intervenció ha afectat 1.500 metres quadrats repartits en quatre plantes, redefinint els espais per optimitzar-ne l’ús. A la planta soterrani es troba l’auditori (ja en ús i obert al públic en una primera fase de la reforma); a la planta baixa l’espai dedicat a exposicions temporals, que s’ha ampliat (i que es va obrir fa un any); a la primera i la segona planta hi ha l’exposició de la col·lecció, i al tercer pis es concentren les reserves visitables, les oficines i una nova àrea de restauració d’obres d’art.
El projecte ha comportat també una millora en eficiència energètica de l’edifici, amb la instal·lació de sistemes de climatització avançats, il·luminació LED i una instal·lació fotovoltàica d’autoconsum, que permeten un estalvi superior al 60%.
Una proposta “innovadora, inclusiva i arrelada al territori”
“Figueres és una ciutat rica en diversitat i volem que al Museu de l’Empordà tothom s’hi pugui sentir identificat”, ha assenyalat en l’acte inaugural Eudard Bech-Vila, director del Museu de l’Empordà i de la Casa Natal Salvador Dalí. A més ha destacat que el projecte és “una proposta de renovació museològica innovadora, inclusiva i arrelada al territori, construïda a partir de la participació activa de la comunitat i d’una escolta atenta a les seves veus”.
“Avui és un dia important per a Figueres i per al Museu de l’Empordà, que sempre han estat estretament vinculats a la creació i als artistes del territori”, ha apuntat la regidora de Cultura, Mariona Seguranyes. “Avui encetem una nova etapa que manté l’esperit de connexió amb el passat i l’arrelament al territori, projectant-lo cap a les generacions futures”, ha afegit.
“Tenim davant nostre el Museu de l’Empordà del segle XXI: més obert, més accessible, més vinculat al territori i la seva gent, i que juga un paper fonamental en la construcció del model de turisme sostenible que defensem, basat en la qualitat, el respecte pel territori i la connexió profunda amb la cultura local”, ha remarcat al seu torn el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.
Per la seva part, la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha manifestat que la reobertura del Museu de l’Empordà “és una molt bona notícia que va més enllà de Figueres, ja que impacta molt positivament en la xarxa museística de tot el país”. En aquesta línia, ha afegit que l’equipament “és un clar exemple del que volem que siguin els museus catalans: socials, oberts, inclusius i accessibles a tothom, tal com ens marca el Pla de Museus de Catalunya”.
Finalment, el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí, ha valorat que la transformació del Museu de l’Empordà “respon a la necessitat, radicalment contemporània, d’impulsar museus més oberts, més diversos, més connectats amb el territori, que interpel·lin a tota la ciutadania i busquin allò global en allò local”.
Un projecte construït amb la ciutadania
El nou relat del Museu de l’Empordà ha estat definit a partir d’un procés participatiu desenvolupat entre 2021 i 2022, amb l’objectiu d’incorporar una àmplia diversitat d’opinions i necessitats de la comunitat. En el procés van participar més de 500 persones, entre ciutadania de Figueres i la comarca de l’Alt Empordà i professionals del sector cultural.
El projecte museològic, a càrrec de Margarida Loran, i el guió museogràfic, desenvolupat per Cristina Masanés i Pere Parramon amb el suport de l’equip tècnic del Museu, encapçalat pel seu director, parteixen de l’escolta activa en el procés per construir el nou relat.
Una mirada oberta, inclusiva i no cronològica
El nou recorregut expositiu del Museu de l’Empordà proposa una lectura oberta, inclusiva i no cronològica de la col·lecció, integrada per prop de 3.000 peces, de les quals se n’exposen un 10%, amb una gran varietat de tècniques i formats: pintura, escultura, dibuix, fotografia, instal·lació, vídeo, arqueologia i indumentària, amb un abast que va des de l’antiguitat fins al 2024.
La relació entre identitat i territori estructura les dues plantes expositives: Persones i llocs i Llocs i persones, que es despleguen a través de verbs d’acció com ser, cuidar o celebrar.
A més, s’ha buscat una lectura transversal del temps, evitant la cronologia estricta i posant en diàleg el patrimoni històric amb l’art contemporani. Entre els artistes representats hi ha noms com Salvador Dalí, Ramon Martí Alsina, Àngel Planells, Ricard Ansón, Josep Ministral, Esther Boix, Carme Escursell, Eudald de Juana o Tura Sanglas.
La reforma ha permès impulsar tasques de restauració i millora de les condicions de conservació, i s’ha completat amb una selecció de 50 obres destacades de la col·lecció, presentades amb cartel·les ampliades d’obres d’artistes essencials per entendre el patrimoni artístic i cultural de la comarca, des del segle XIX fins a l’actualitat. Paral·lelament, es destaquen peces arqueològiques de gran rellevància.
