Foto: Gemma Tubert / ACN
Elna ha estat l’escenari aquest dimarts de la primera trobada d’escriptors en llengua catalana de la Catalunya del Nord. S’ha fet en el marc de la segona Setmana Catalana que celebra el municipi del Rosselló amb l’objectiu d’estrènyer llaços entre nord i sud i amb les institucions catalanes. Al debat, on han participat una desena d’escriptors, editors, llibreters i professors, s’hi han abordat els problemes que es troben els escriptors nord-catalans. Des de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, per la seva banda, els han explicat els ajuts i els projectes que promouen des de Catalunya en els quals podrien participar.
Fa 140 anys, Jacint Verdaguer va viatjar a Elna amb altres escriptors catalans. Era l’any 1883. El grup estava format per Antoni Gaudí, Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jaume Collell, entre d’altres, que va fer un recorregut pel Pirineu i, en arribar a Elna, expliquen, van llegir un fragment inèdit del poema Canigó.
Per commemorar aquesta efemèride i continuar la “lluita” en favor del català a la Catalunya del Nord, Elna ha decidit impulsar la primera trobada d’escriptors nord-catalans en el marc de la segona edició de la Setmana Catalana, que s’allargarà fins diumenge. Lluny del “folklore”, el municipi ha volgut fer un homenatge a la literatura catalana i oferir un punt de trobada per als seus escriptors, però també llibreters, editors i professors de català.
A la jornada n’han participat una desena, i també ha comptat amb la presència de la directora de l’ILC, Izaskun Arretxe, i el de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Sebastià Portell.
Els assistents han traslladat a les institucions catalanes les dificultats que tenen per arribar al sud i també per accedir a subvencions. Entre altres coses, per “desconeixement”. Per això, Arretxe els ha detallat les ajudes que promou la institució que presideix i també els ha parlat dels projectes que impulsen per promoure el català als diferents territoris. Entre ells, el Lletres compartides.
La falta de relleu generacional
Una altra de les problemàtiques que s’ha posat sobre la taula a la jornada ha estat la manca de relleu generacional. Un relleu que, segons Arretxe, és “essencial” per mantenir els referents i els lectors a la Catalunya del Nord. “La importància d’aquesta primera jornada penso que és la de conèixer-nos i, sobretot, escoltar les necessitats per poder dissenyar polítiques públiques per cobrir-les”, ha assegurat a la sortida la directora de l’ILC.
“La gran qüestió és la particularitat de la Catalunya del Nord de trobar-se en un Estat que no reconeix la llengua catalana com a oficial, i això ha fet molt de mal al català, que avui està en un estat residual”, afirma l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís. En aquest sentit, apunta que el relleu generacional és un altre dels handicaps que pateix el territori i que, tot i que és “complicat” revertir la situació, “com a mínim, se n’ha de poder parlar per veure què podem fer”.
