L’Institut de Cultura de Barcelona ha fet públics aquest dimecres els guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona 2015, dotats cadascun amb 7.000 euros. El lliurament dels guardons tindrà lloc el dilluns 15 de febrer, a les 19 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament, en un acte conduït per Txe Arana i Bruno Sokolowicz.
Els premis tenen per objectiu distingir la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions que les promouen o les produeixen.
Guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona 2015
Projecció internacional de la ciutat de Barcelona: Paul Preston, per la seva “significativa trajectòria d’abast internacional” com a historiador de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili i la transició; pel “compromís” amb la recuperació de la memòria històrica, així com amb Barcelona i Catalunya, des del Catalan Observatory de la London School of Economics, i amb la donació el 2015 del seu arxiu al Monestir de Poblet.
Teatre: a l’actor Pol López, per la “memorable” construcció del personatge de Christopher a l’obra El curiós incident del gos a mitjanit. El jurat destaca que López té una “intel·ligència actoral extraordinària” i posseeix “un estil propi que, fugint de tòpics i clixés, commou pels seus matisos i la seva subtilesa”.
Circ: a la companyia Animal Religion, per l’espectacle Sifonòfor, de la qual el jurat assenyala que aporta una “nova mirada” a les gramàtiques del circ mitjançant un treball col·lectiu de naturalesa multidisciplinària.
Dansa: a Bea Fernández i Mònica Muntaner, de La Poderosa, per la producció Hacer Historia(s), cicle del qual es valora la tasca d’experimentació, recerca i la recuperació d’una història recent que “ajuda en la comprensió” de l’avui i del demà. A més, el jurat vol reconèixer una “perseverança que durant 15 anys ha acompanyat l’evolució del teixit artístic de la ciutat”.
Literatura en llengua catalana: a l’obra La filla estrangera, de Najat El Hachmi, de la qual el veredicte destaca que es tracta d’una “novel·la valenta sobre la construcció d’una identitat i d’una veu complexes en que es reflecteixen qüestions ancestrals i actuals”.
Literatura en llengua castellana: a l’obra Los diarios de Emilio Renzi. Años de formación, de Ricardo Piglia, per “haver creat a través del format autobiogràfic, un personatge novel·lesc en la tradició heterodoxa de Roberto Artl, fusionant gèneres i transformant-los en un tot que no desnaturalitza l’essencial de cadascun, creant així, a més, una veritable obra panoràmica amb totes les virtuts que ens ha ofert al llarg de la seva trajectòria”.
Arts visuals: a l’associació A Bao A Qu, per les iniciatives desplegades durant l’any 2015 en els programes Cinema en curs, Fotografia en curs i Creadors en residència, i per la seva contribució a la “necessària relació” entre l’educació, la creació i les arts. / Menció especial: als espais independents autogestionats Espai Colona, Fireplace, The Green Parrot, Halfhouse, Homesession, El Palomar i Passatge Studio per haver endegat un circuit de pràctiques artístiques i curatorials emergents.
Audiovisuals: a Edmond Roch, productor d’Ikiru Films, per la pel·lícula Atrapa la bandera, una “aposta decidida i valenta” per l’animació, un gènere que “no ha rebut el suficient reconeixement públic malgrat la seva qualitat i valors industrials, i el seu gran ressò internacional”. / Menció especial: a la pel·lícula Game Over, d’Alba Sotorra, per un “lúcid i subtil retrat” de la fascinació d’un jove per les armes i la guerra en el context de la nostra societat.
Música: al grup Za!, pel treball Loloísmo, per la presentació que en van fer a la Fabra i Coats, per la tasca continuada en matèria pedagògica i de divulgació, i per l’esperit obert i de col·laboració amb altres disciplines artístiques.
Traducció en llengua catalana: Ramon Monton i Lara, per haver traslladat l’obra Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel, en “un català viu i fluid que s’adequa al to i al registre d’aquest gran clàssic modern sobre el genocidi armeni”. / Menció especial: a Josep Maria Jaumà, per la traducció al català de l’antologia Irlanda indòmita 150 poemes, de William Butler Yeats, per la “singularitat i ambició” del projecte.
Cultura popular i tradicional: als Castellers del Poble Sec, pel projecte Castelloscopi. El jurat ha valorat “especialment” la implicació del barri en aquest projecte, l’assoliment dels objectius pedagògics fixats i la combinació “encertada” de tradició i noves tecnologies, constituint una triple exposició: en la vessant artística, en la pedagògica amb els tallers escolars, i en la tecnològica amb la seva presència a la xarxa 2.0. / Menció especial: a l’Associació de Festes de la Plaça Nova i el seu projecte 425 anys de les Festes de Sant Roc a Barcelona, pel que suposa de “retorn de la dignitat i la memòria al barri”.
Disseny: a l’exposició de Disseny per a viure. 99 projectes per al món real, comissariada per Òscar Guayabero i presentada en el Museu del Disseny de Barcelona, per “posar l’èmfasi sobre un tema actual en el disseny mundial i adreçada a tots els públics, fent una tasca divulgativa rellevant”.
Mitjans de comunicació: al periodista Carles Capdevila, pel seu “esforç constant” en la defensa de l’educació des dels mitjans, tasca de la qual es destaca que el 2015 ha tingut una “fita” amb “l’extraordinària” difusió a través de les xarxes socials de la conferència Educar amb humor. A més, el jurat reconeix els cinc anys en què Capdevila ha estat director del diari Ara, i considera el seu discurs de comiat un “testimoni especialment valuós del seu pensament periodístic”.
Agustí Duran i Sanpere d’història de Barcelona: per al llibre Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), de Marc Andreu Acebal, per “l’anàlisi exhaustiva” del moviment veïnal a la dècada dels 70, els seus èxits polítics, socials, culturals, educatius, sanitaris i urbanístics que van contribuir a la millora de la qualitat de vida a la ciutat i fer de Barcelona un “refent” en la transició cap a la democràcia.
Assaig, ciències socials i humanitats: a l’obra La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat, de Josep Maria Esquirol, per “aportar una veu original” en el camp de la filosofia que aborda la problemàtica existencial de l’individu a partir d’elements quotidians.
Educació: a l’Escola Miquel Bleach del barri d’Hostafrancs, pel seu procés de transformació del projecte pedagògic a partir de la integració de les arts com a eix vertebrador de l’aprenentatge. El jurat destaca que el projecte Tàndem amb el MNAC “ha permès convertir la complexitat del centre en un factor d’innovació”.
Arquitectura i urbanisme: a la iniciativa Arquitectes de capçalera, impulsada al barri del Raval des de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). El veredicte destaca que el programa ha assolit “un doble èxit que assenyala un canvi de paradigma”. D’una banda, perquè els estudiants d’arquitectura s’apoderen en l’exercici pràctic del seu futur ofici i prenen consciència de la seva utilitat social; i de l’altra, perquè veïns i veïnes d’un barri “delmat per la precarietat” descobreixen en la figura de l’arquitecte algú que pot donar resposta a necessitats de la seva vida quotidiana.
Gastronomia: a Joan Bayen ‘Juanito’, que l’any passat va complir 75 anys, per “l’amor, la dedicació i la simpatia que ofereix diàriament” en l’emblemàtic bar Pinotxo de la Boqueria, del qual remarca que “ha inspirat a tants i tants professionals que avui han apostat per la cuina de barra”.
Ciències experimentals i tecnologia: a Teresa Puig i Xavier Obradors, pel descobriment d’un procediment de producció de materials superconductors assequible i industrialitzable, basat en la cristal·lització ultraràpida, aplicable a la gestió sostenible de l’energia elèctrica.
Ciències de la vida: a Maria Pia Cosma, investigadora ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, pel treball publicat a la revista Cell, que aporta una nova visió de com el DNA s’organitza en la compactació del genoma amb implicacions funcionals en l’expressió gènica i l’establiment dels diferents tipus cel·lulars, incloent-hi les cèl·lules mare. / Menció especial: per a Paloma Mas, pel seu treball a la revista Cell, per dilucidar els mecanismes dels ritmes circadians (cicle nit-dia) en plantes, tot trobant paral·lelismes amb els corresponents rellotges dels mamífers.
