L’Institut de Cultura de Barcelona ha fet públics aquest dimecres els guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona 2016 dotats cadascun amb 7.000 euros. El lliurament dels guardons tindrà lloc el dijous 16 de febrer, a les 18 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament, en un acte conduït per la periodista de betevé Eva Arderius.
Els premis tenen per objectiu distingir la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions que les promouen o les produeixen.
Guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona 2016
Projecció internacional de la ciutat de Barcelona: Jordi Savall, pels tres concerts dels projectes El Somni d’Orfeu i Músiques per a la vida i dignitat dels refugiats, dins del conjunt de les seves actuacions i accions realitzades durant l’any 2016 que “han projectat el nom de la ciutat de Barcelona arreu del món lligat als valors de la solidaritat i el reconeixement dels drets fonamentals de les persones”, segons destaca el jurat.
Teatre: la companyia Agrupación Señor Serrano, pels espectacles Katastrophe, Brickman Brando Bubble Boom, A House in Asia i Birdie, representats a Barcelona l’any 2016. El jurat valora “la barreja brillant de llenguatges escènics, la capacitat de reinterpretar el teatre d’objectes i l’ús poètic de la tecnologia en aquests espectacles”. El veredicte afegeix que “la innovadora i atractiva manera d’explicar els relats contemporanis d’aquests artistes es tradueix en la seva creixent projecció internacional”.
Circ: Leandro Mendoza, per l’espectacle Guadual, del qual el jurat destaca “la mirada sobre el gran format i la revisió de la relació amb el públic en el llenguatge del circ, mostra de la seva vessant polifacètica i aglutinadora com a creador”.
Dansa: la companyia Loscorderos.sc, per la producció de l’espectacle Afasians – The Last Conference, que destaca com “una creació coreogràfica perfectament articulada, rodona i de finíssima ironia, que parla de la societat, de la filosofia, de les paradoxes de la ciència i del poder de la imaginació, i que té la capacitat de sorprendre constantment l’espectador”, segons el jurat. “Amb aquesta obra han arribat a la maduresa artística amb un segell únic que es defineix per l’encreuament de llenguatges i per l’enriquidora col·laboració amb altres artistes, com Za! en aquest cas”, afegeix.
Literatura en llengua catalana: l’obra Eren ells, de Carles Rebassa, “una novel·la ambiciosa i reeixida que parla del desig, la violència i les relacions de poder amb un llenguatge enlluernador”, segons ressalta el jurat.
Literatura en llengua castellana: Mariana Enríquez pels contes del llibre Las cosas que perdimos en el fuego, en els quals “combina naturalitat d’estil sense patetisme melodramàtic i dosis d’humor negre i àcid per tal de minar la quotidianitat amb subsòls inquietants”, segons el veredicte.
Arts visuals: Antoni Hervàs, per l’exposició El misterio de Caviria, presentada a La Capella, de la qual el jurat destaca el projecte de recerca artística que vincula la mitologia grega amb l’escena de cabaret de Barcelona dels anys 60 i 80, i la recuperació de la seva vigència. El veredicte també remarca “la formalització del projecte en una instal·lació escenogràfica i inclusiva i tot el seu programa d’activitats”. / Menció especial: a la consolidació del projecte d’Hangar, dirigit per Tere Badia, “pel seu paper clau en les arts visuals a la ciutat”.
Audiovisuals: al curtmetratge Timecode, dirigit per Juanjo Giménez, de la qual el jurat assenyala que es tracta d’una “peça de caràcter universal que connecta amb la poètica més essencial del cinema, fruit d’una maduresa indiscutible i d’una trajectòria perseverant”.
Música: a Maria Arnal i Marcel Bagés, per Verbena, un projecte de revitalització del patrimoni oral que destaca “tant per la dimensió social i ètica com per l’alta qualitat musical”, segons el jurat.
Traducció en llengua catalana: a Miquel Desclot, per la traducció del Cançoner, de Francesco Petrarca. El veredicte ressalta “l’acurada edició i la brillant versió en vers rimat d’una de les obres cabdals de la literatura de tots els temps que no havia estat mai íntegrament traduïda al català”.
Educació: al projecte educatiu Cabal Musical del Taller de Músics, pel seu “caràcter integrador” implicant joves de l’entorn de l’eix Besòs. “Cabal Musical empodera nois i noies des de la descoberta de les seves capacitats creatives a partir de la pràctica musical, i els acompanya en la construcció d’un projecte vocacional personal i col·lectiu”, ressalta el jurat. / Menció especial: la iniciativa col·lectiva Obrint fronteres, de la Xarxa educativa en suport de les persones refugiades.
Cultura popular i tradicional: al Taller Escola Sant Camil, pel Pessebre Vivent de la Torre del Suro, pel “salt qualitatiu en l’excel·lent posada en escena i en la difusió i la comunicació del projecte”. El jurat valora especialment “l’obertura a tota la ciutat d’un projecte arrelat al barri del Guinardó i realitzat majoritàriament per persones amb discapacitat intel·lectual, com a exemple de compromís social mitjançant la cultura popular”. / Menció especial: a la realització del Som Cultura Popular, Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona, pel que ha representat “d’esforç comú i implicació” d’institucions i entitats, col·lectius, professionals i voluntariat de la cultura popular i tradicional.
Assaig, ciències socials i humanitats: a l’obra La furia de las imágenes. Notas sobre la postfotografía, de Joan Fontcuberta, per la seva “contribució a la reflexió teòrica sobre el paper de les imatges en la cultura contemporània”. / Menció especial: a la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana, que el jurat considera una obra “innovadora en el seu gènere i de gran rellevància, fruit de la recerca i l’esforç de generacions d’investigadors de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans”.
Agustí Duran i Sanpere d’història de Barcelona: a l’obra Barcelona Supermodelo. La complejidad de una transformación social y urbana (1979- 2011), d’Alessandro Scarnato, del qual destaca que “fa un recorregut molt complet i precís sobre les transformacions urbanístiques i arquitectòniques de la ciutat en els anys 1979-2011, i la seva incidència en la realitat social”. / Menció especial: Can Ricart i el patrimoni industrial a Barcelona, de Salvador Clarós i Ferret, per ser “un llibre valent i testimonial que mostra el protagonisme dels moviments veïnals en la transformació de la ciutat i la defensa del seu patrimoni”.
Arquitectura: la Sala Beckett – Obrador Internacional de Dramatúrgia, per la nova seu del Poblenou. “Aquesta reforma d’una antiga cooperativa, obra de l’estudi d’arquitectura Flores & Prats, és un cant a l’ofici exercit amb una cura gairebé artesanal, ben pròpia d’un obrador”, assenyala el jurat. “En destaquem especialment la implicació i complicitat del gestor de l’espai, personificat en Toni Casares, que ha determinat fortament l’esperit de l’obra”, afegeix. / Menció especial: l’equipament de proximitat de les Cristalleries Planell, a Les Corts, obra de l’estudi Harquitectes.
Disseny: l’estudi La Casa de Carlota, per Citizen Refugees Project, que ha dissenyat una bandera per als refugiats formada de trossets de banderes dels països d’on estan fugint. “És la bandera d’un país que no existeix, realitzada amb una gran qualitat gràfica i comunicativa per un equip de professionals que integra la creativitat de persones de diferents capacitats”, ressalta el veredicte. / Menció especial: el llibre Barcelona. Publicitat i Ephemera, de Víctor Oliva Pascuet i Oriol Oliva Sanosa, per “l’exhaustiva selecció” de milers de documents gràfics des del 1800 fins als anys 1950, els quals “constitueixen un document gràfic únic, que preserva la memòria històrica de la ciutat”.
Mitjans de comunicació: el periodista Andreu Missé, com a director d’Alternativas Económicas, per “l’aposta de fer transparent, independent i comprensible la informació econòmica”, i per “la voluntat de fer-la arribar al conjunt de la societat des d’un projecte periodístic de base cooperativa”. El jurat també destaca l’aportació al projecte d’Ariadna Trillas i Pere Rusiñol.
Gastronomia: el gastrònom Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, pel seu “lideratge” en projectes desenvolupats a Barcelona durant el 2016 en diferents àmbits: exposicions, publicacions, recerca històrica i divulgació cultural de la gastronomia.
Ciències experimentals i tecnologia: la Dra. Carme Rovira Virgili, professora ICREA a la Universitat de Barcelona, per les seves contribucions al desxiframent del funcionament dels enzims per mitjà d’eines computacionals.
Ciències de la vida: el Dr. Salvador Aznar Benitah, pel seu treball publicat a la revista Nature on identifica cèl·lules responsables de la metàstasi, els mecanismes implicats en el procés i la seva relació amb la presència d’alguns greixos a la dieta.
