El Govern ha acordat aquest dimarts atorgar la Creu de Sant Jordi a 27 persones i 13 entitats que han destacat pels seus mèrits i serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el terreny cívic i cultural. Com és habitual en aquesta distinció creada el 1981, un dels màxims reconeixements que concedeix la Generalitat, hi ha una nodrida representació cultural entre les persones i entitats distingides.
Entre les persones guardonades hi ha l’escriptora Josefa Contijoch, distingida per “la qualitat d’una obra literària que s’expressa en diversos gèneres i que germina inicialment en una família d’impressors i llibreters de Manlleu”; l’actor Carles Canut, en “reconeixement a una trajectòria d’èxit en el món de l’espectacle”, desenvolupada en el teatre, el cinema, el doblatge i la televisió; l’escultor Emili Armengol, per “la qualitat” d’una obra que ha obtingut projecció internacional, de qui es destaca que és un dels escultors catalans “amb més domini dels mitjans expressius i força creativa”, i el pintor Josep Navarro Vives, per “la significació d’una obra amb estil propi”, de qui es destaca “el prestigi d’una trajectòria projectada a Europa i Amèrica, però també sensible a iniciatives artístiques vinculades al barri barceloní del Raval”, on va viure durant anys.
També han resultat distingits amb la Creu de Sant Jordi el galerista i editor d’art Carles Taché, guardonat per la seva “aportació” a l’art contemporani, “singularment” com a fundador i director de la galeria porta el seu nom, i també per “la qualitat de les edicions artístiques”; el filòsof, crític literari i musical, assagista i traductor Jordi Llovet, pel “conjunt de la seva aportació a la cultura i el pensament”; el compositor i intèrpret del món de l’havanera Josep Bastons, per la seva contribució al gènere com a autor d’un bon nombre de peces i membre durant força anys del grup Peix Fregit, de qui es destaca que “ha estat un dels puntals” de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, i el filòleg i traductor Artur Quintana, premiat pel “conjunt dels seus mèrits lingüístics”.
Enguany també reben la distinció Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia Llatina a la Universitat de Girona, guardonada per la seva recerca centrada en la literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó; el professor i estudiós del català Joan Salvador Beltran i Cavaller, per “la seva aportació a la riquesa dialectal de la llengua i a la consciència d’unitat lingüística”; Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, per la seva aportació a l’ecologia marina i del medi natural; el polític i directiu cultural Josep Sendra i Navarro, per la seva trajectòria “al servei de la llengua, la cultura i el país”; l’empresari Kikuro Tani, president de l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya, que des de 1986 promou la Diada de Sant Jordi al Japó, per la seva contribució a la difusió internacional de la cultura catalana, i l’activista cívic i cultural Ignasi-Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).
A banda també han estat distingits amb la Creu de Sant Jordi la presidenta de Coca-Cola Iberian Partners, Sol Daurella (expresidenta del TNC); la cuinera Ada Parellada; el jurista Enric Argullol; l’alpinista Òscar Cadiach; el metge Bonaventura Clotet; l’economista i empresari Carles Colomer; el director del Barclona Supercomputing Center, Mateo Valero; el conseller delegat de DKV i president de Respon.cat, Josep Santacreu; l’advocat i jurista Josep-Enric Rebés; la neuròloga Mercè Boada; el físic Josep Enric Llebot; l’economista Guillem López, i la religiosa Maria Victòria Molins Gomila, de la Companyia de Santa Teresa de Jesús.
Entre les 13 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi hi ha el Festival Internacional de Música Castell de Peralada, que enguany arriba a la 30a edició; la Fundació Vila Casas, per promoure “destacadament” l’art contemporani català; els Lluïsos d’Horta, per ser “un exponent de la significació del moviment ateneístic català, i també de la promoció continuada de la nostra cultura a partir de l’eficàcia del moviment associatiu” al llarg de 150 anys; la Revista de Catalunya, per uns continguts que “són referents culturals d’alta divulgació”, i la Sala Cabanyes-Secció Teatral del Centre Catòlic de Mataró, en el centenari de la seva creació, en reconeixement “al seu paper integrador i de defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes”.
També reben la distinció el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, pel seu treball de “recuperació, conservació, restitució i difusió” del patrimoni cultural d’aquesta subcomarca del Pallars Sobirà; l’Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, per “promoure la memòria i l’activitat d’una festa osonenca que, com a valuosa expressió de la música tradicional, es remunta al 1590”, i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) “pel seu treball continuat, al llarg de vint anys, a favor del català”.
Com a entitats també s’ha distingit l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, el centre d’ensenyament secundari públic més antic de Catalunya, per haver desenvolupat la docència des de 1839 de forma ininterrompuda i haver esdevingut un agent cultural “de primer ordre” (amb alumnes com Salvador Dalí, Josep Pla o Lluís Llach); l’Acadèmia Tastavins del Penedès, la Fundació La Marató de TV3, la Fundació Pere Tarrés i l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC).
