El Govern ha acordat atorgar la Creu de Sant Jordi a 31 persones i 24 entitats que han destacat pels seus mèrits i serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el terreny cívic i cultural. Com és habitual en aquesta distinció creada el 1981, un dels màxims reconeixements que concedeix la Generalitat, hi ha una nodrida representació cultural entre les persones i entitats distingides.

Entre les personalitats guardonades hi ha la historiadora de l’art Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró durant 37 anys, de qui es destaca també la seva labor de “protegir, desenvolupar i promoure el coneixement del treball de l’artista”, a més de donar suport a joves artistes; l’escriptor Jordi Sierra i Fabra, distingit pel conjunt de la seva multipremiada obra en el camp de la literatura infantil i juvenil, per la seva fundació que promou la creació literària entre els joves, i també per la seva tasca d’estudi de la música i la creació de diverses revistes especialitzades de rock; la pianista i compositora Leonora Milà per “una valuosa carrera d’èxit internacional en el món de la música que ha contribuït a la projecció de la cultura catalana”, de qui es remarca el reconeixement del públic obtingut al llarg de la seva trajectòria i la valoració de la crítica, i la dibuixant i animadora Pepita Pardell per “la singularitat del seu treball” en el món de l’animació, com a autora del primer llargmetratge a l’Estat espanyol en aquest camp i de la primera pel·lícula de dibuixos animats d’Europa.

Enguany també reben la Creu de Sant Jordi el dibuixant Josep Antoni Fernández i Fernández ‘Fer’ en reconeixement a una llarga trajectòria com a humorista gràfic en mitjans de gran difusió, de qui també es destaca la significació en el camp de la docència i la difusió dels valors democràtics i cívics “des d’una profunda vinculació amb el teixit cultural i un infatigable activisme social”; la cantant Franca Masu, per encapçalar el ressorgiment de la cançó catalana a la Sardenya i consolidar l’ús del català com a idioma d’expressió artística; el galerista Artur Ramon, per la seva “excel·lent i decisiva aportació a la vida cultural” del país, amb una tasca “fonamental en la construcció d’un model vehiculat per la recuperació, salvaguarda i difusió, al més alt nivell, del patrimoni històrico-artístic”; la il·lustradora Maria Rius per “la seva significació en l’àmbit de la il·lustració infantil, amb un estil d’orientació realista, marcat per la delicadesa, que entén la il·lustració com a treball narratiu”, així com la seva tasca per normalitzar la professió, i l’activista cultural Nemesi Solà per la seva “sostinguda i valuosa contribució” a la cultura catalana i als drets nacionals de Catalunya, prenent part en diverses iniciatives de recuperació de tradicions i costums.

El Govern també ha guardonat l’escriptora i professora de literatura Margarida Aritzeta, per la “qualitat” de la seva obra literària i per la seva tasca com a professora a la Universitat Rovira i Virgili i la seva significativa contribució a l’estudi de la literatura catalana; la bibliotecària Carme Mayol, fundadora i presidenta de l’Associació Lectura Fàcil, pel conjunt de la seva aportació a la biblioteconomia, com a autora de diversos estudis i textos normatius en aquest àmbit; el conservador cinematogràfic Santiago Marrè, organitzador de les Trobades Internacionals de Cinema 9,5 i del Mercat del Col·leccionista, i president honorari de Foto-Film Calella, pel “valor incalculable de la seva tasca de creació, recerca, conservació i divulgació d’imatges cinematogràfiques històriques, de gran interès per al patrimoni audiovisual de Catalunya”; la traductora literària i professora de traducció Dolors Udina, per la seva “intensa tasca” en l’àmbit de la traducció literària, singularment de l’anglès al català; el fotògraf Josep Maria Roset, en reconeixement a la tasca de recerca fotogràfica i a la seva obra, així com el seu compromís amb l’entorn de Rubí i del Vallès com a promotor i fundador d’entitats culturals, i Joan Soler i Amigó en reconeixement pel seu paper com a folklorista i pedagog i la seva contribució en l’àmbit de la cultura popular i les seves publicacions sobre tradicions, festes, i mitologia catalana.

Igualment reben la Creu de Sant Jordi la pedagoga musical Assumpció Malagarriga, per la seva “valuosa aportació” com a mestra i formadora de formadors, i també pel disseny i l’organització del Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona; la filòloga i activista cultural Roser Vernet, per la seva tasca com a directora del centre Quim Soler a El Molar, al Priorat, des d’on treballa per preservar l’obra i la memòria de l’escriptor, així com per desenvolupar projectes culturals que relacionen els mons de la literatura i del vi; els escultors pessebristes Joan i Martí Castells Badia, de qui es destaca una obra que “figura als catàlegs dels més prestigiosos museus dedicats a una de les tradicions nadalenques més emblemàtiques”, i la historiadora Victòria Almuni per la seva recerca especialitzada en temes històrics i arquitectònics de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià.

També s’ha reconegut la professora de llengua i literatura catalanes Teresa Clota i Pallàs com a “activa lluitadora per la docència en català en temps difícils”; l’economista, polític i escriptor Amadeu Cuito i Hurtado, per la seva “singular relació amb el món de les idees i com un dels més grans coneixedors de l’obra de Marcel Proust”; la filòloga, mestra i activista per la llengua Teresa Casals, per “la fermesa, constància i valentia” de la seva tasca de defensa del model d’escola catalana des de de la plataforma Som Escola, i el músic Roger Español, en el seu cas per la seva defensa del referèndum de l’1 ‘octubre, on va perdre un ull per una pilota de goma.

A banda, també han estat distingits l’advocat i historiador Josep Cruanyes i Tor; el gastrònom Francesc ‘Xicu’ Anoro Zuferri; el submarinista Eduard Admetlla Lázaro; l’atleta Tomàs Barris Ballestín; l’economista Lourdes Benería Farré; la religiosa i activista social sor Lucía Caram, i el cirurgià Joan Viñas Salas.

Entre les 24 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi hi ha l’Associació d’Editors en Llengua Catalana pel seu treball continuat al llarg de més de 40 anys en favor de les publicacions en català i la contribució a “desenvolupar la literatura catalana i potenciar-ne els autors”; la companyia titellaire Marduix Teatre per la contribuir “reeixidament” a renovar el teatre popular i a projectar arreu la llengua i la cultura catalanes; les Nits Musicals de Guardiola de Berguedà, festival de música clàssica que “ha esdevingut una cita ineludible per a veïns i estiuejants de la comarca”; la Fundació puntCAT en reconeixement a la tasca de promoció del domini .cat a la xarxa i la contribució a l’impuls de la cultura catalana i la normalització de l’ús del català en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, i Abacus per la seva aportació al cooperativisme de consum des de fa 50 anys i la contribució a la dinamització educativa i cultural del territori.

També reben la Creu de Sant Jordi l’Associació Ateneu de Sant Just Desvern en el seu centenari, per la seva “valuosa aportació” a la vida cultural i cívica santjustenca; l’Associació Casal Societat La Principal de Vilafranca del Penedès, per haver contribuït a potenciar d’una manera “ben positiva” la cultura i les tradicions catalanes; l’Associació Cor Claverià l’Aliança de Lliçà d’Amunt per la seva contribució a dinamitzar la vida social i cultural del Vallès Oriental i la seva implicació amb l’activitat coral d’arreu de Catalunya; l’Associació Cultural La Colmena per la seva “reeixida” tasca per promoure la vida cultural i social de Santa Coloma de Gramenet; l’Associació Orfeó Sarrianenc per impulsar l’activitat cultural i social des de diverses iniciatives, amb el cant coral, la formació musical, els concerts i els concursos de creació de música catalana com a activitats principals, i l’Associació Societat Coral El Vallès, per la seva trajectòria en l’àmbit del cant coral des de fa gairebé un segle i mig, com a entitat degana del teixit associatiu de Ripollet.

El Govern també ha distingit l’Orfeó Reusenc en el seu centenari, per la seva implicació en “l’impuls i el prestigi” de l’activitat coral a Catalunya, així com la tasca de dinamitzador social i cultural de Reus mitjançant seccions com ara l’Esbart Dansaire o el Ball de Bastons; la Reial Societat Arqueològica Tarraconense per la seva dedicació a la salvaguarda i preservació del patrimoni arqueològic i cultural de les comarques de Tarragona des de mitjans del s. XIX; el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll, en reconeixement a una sostinguda trajectòria de més de 50 anys en el camps de la filatèlia, la numismàtica i el col·leccionisme; l’Associació Casino La Unió de Vidreres en reconeixement a una trajectòria de més de 150 anys que ha contribuït “notòriament” a dinamitzar l’entorn social, cultural i esportiu de la població de la Selva; la Societat Cultural i Recreativa La Cumprativa en el centenari d’aquesta entitat de Llorenç del Penedès, seu de diferents grups de cultura popular i tradicional, i la Societat Recreativa El Centre també de Llorenç del Penedès per la seva tasca dedicada a dinamitzar la vida cultural i social de la vila.

Finalment com a entitats enguany també s’ha guardonat la Fundació Proactiva Open Arms, l’Associació Catalana pels Drets Civils, les agrupacions de defensa forestal (ADF), la fundació Alzheimer Catalunya, l’Associació de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Puigcerdà, la Unió de Consells Esportius de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram