La mestra i ballarina María de Ávila, que va morir el 27 de febrer als 94 anys, rebrà el Premi Max d’Honor 2014, atorgat per la Fundació SGAE. La seva filla, Lola de Ávila, serà l’encarregada de recollir el guardó en el transcurs de la 17a edició dels Premis Max, que tindrà lloc el 26 de maig al Teatro Circo Price de Madrid.
El comitè organitzador va decidir atorgar per unanimitat el premi a De Ávila, que qualifica de “figura clau” en la història de la dansa, a principis d’any, abans de la seva defunció. El guardó coincideix amb el 60è aniversari de la posada en funcionament de l’Estudi de Dansa María de Ávila.
Trajectòria
María Dolores Gómez de Ávila (Barcelona, 1920 – Saragossa, 2014), va iniciar els estudis de dansa clàssica i espanyola als deu anys de la mà de la professora i coreògrafa del Liceu, Pauleta Pamiés. Alexander Goudinov, Antonio Bautista i Antonio Alcaraz van ser alguns dels seus mestres en aquell moment. La jove aviat va entrar a formar part del Ballet del Liceu, del qual, al cap de poc temps, ja n’era la primera ballarina amb Joan Magrinyà de parella de ball habitual.
Posteriorment, entre els anys 1951 i 1952, va ser la ballarina estrella de la Companyia Espanyola de Ballet i en els Ballets de Barcelona, així com de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, on va ser professora de dansa. Va formar companyia amb Joan Magrinyà i amb ell va recórrer els teatres més importants del país.
María de Ávila va deixar el Liceu l’any 1948 per casar-se amb l’enginyer saragossà José María García Gil. Quan la seva filla tenia 1 any, va realitzar la seva darrera gira amb els Ballets de Barcelona, abans de penjar les sabatilles i dedicar-se a la docència.
El 1954 va fundar i dirigir el Ballet Clàssic de Saragossa, on s’havia instal·lat, i set anys més tard va presentar, a Segòvia, el Joven Ballet María de Ávila. A la seva escola s’han format professionals de la dansa com Víctor Ullate, Carmen Roche, Ana Laguna, María Jesús Guerrero, Arantxa Argüelles, Amaya Iglesias o Trinidad Sevillano
El 1983 va assumir la direcció artística de les dues companyies de dansa emparades pel Ministeri de Cultura: el Ballet Nacional d’Espanya i el Ballet Clàssic Nacional (avui Companyia Nacional de Dansa) en els quals, fins a l’agost de 1986, es va encarregar de sistematitzar el treball intern del ballet, així com d’obrir les portes a coreografies com les de George Balanchine i Anthony Tudor.
Al llarg de la seva trajectòria va rebre el Premi Santa Isabel de la Diputació de Saragossa (1965), el Premi Sant Jordi (1974), la Medalla d’Or de la ciutat de Saragossa (1982), la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (1989), la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts, al costat d’Alicia Alonso (1998) i la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball (2007).
