La justícia belga ha admès a tràmit una querella penal de Plataforma per la Llengua contra l’Estat espanyol per haver espiat els mòbils d’alguns membres de la seva executiva, infectant-los amb programari de ciberespionatge com Pegasus o una de les seves versions.
L’entitat va poder confirmar amb un peritatge que diversos telèfons de l’executiva havien estat infectats (tots els que es van analitzar), i va decidir dur el cas a Brussel·les, atès que alguns dels membres havien estat espiats a Bèlgica, i perquè podia ser una nova via per investigar l’atac.
“Ara sabem que no només tenim dos estats en contra del català [l’espanyol i el francès], sinó que, com a mínim, un d’ells també està en contra de l’ONG del català”, ha dit Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, durant la roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya en què s’ha explicat el cas.
L’entitat celebra que el Jutjat d’Instrucció del Tribunal de Primera Instància francòfon de Brussel·les hagi admès a tràmit la querella, i espera que la investigació oberta serveixi per obligar l’Estat espanyol a identificar els responsables de l’espionatge i per aclarir si s’ha saltat els procediments legals per intervenir telèfons en altres estats de la Unió Europea.
“Atac a la defensa del català”
Per a Plataforma per la Llengua, l’espionatge dels mòbils dels membres de l’executiva, tots ells activistes voluntaris, és un “atac a la defensa del català” i suposa una “vulneració dels drets individuals dels ciutadans que, de manera desinteressada, dediquen el seu temps lliure a la defensa de la llengua”.
L’ONG remarca que el fet que un estat hagi espiat una entitat que es dedica a la defensa dels drets dels catalanoparlants “evidencia que la llengua continua sent un dels seus principals cavalls de batalla”. Per això, afirma que “continuarà treballant com fins ara en la defensa d’una llengua minoritzada com és el català”.
Infectats amb un mòbil espanyol
Plataforma per la Llengua explica que va encarregar el peritatge informàtic de diversos mòbils de membres de l’executiva l’estiu del 2022, després de sospitar que podie haver estat espiats. L’informe dels pèrits, que va finalizar a la tardor, va confirmar que tots els dispositius analitzats havien estat infectats i, en els casos en què el sistema operatiu ho va permetre, es va arribar a identificar el mòbil espanyol responsable dels atacs.
L’ONG indica que el programari de ciberespionatge que s’hauria fet servir va permetre accedir a dades i documentació personal dels espiats, i a canals de comunicació com correus electrònics o missatgeria instantània. Tenint en compte que aquests programaris només poden ser comprats pels estats, l’entitat va decidir dur el cas a la justícia belga amb la voluntat d’aconseguir una investigació independent fora de l’Estat espanyol.
Investigació en marxa
Amb l’admissió a tràmit de la querella, el Jutjat d’Instrucció de Brussel·les ha començat a investigar els procediments que s’han seguit per intervenir els telèfons mòbils i per identificar-ne els responsables. Així doncs, es demanarà a les autoritats policials i judicials espanyoles que identifiquin els responsables del mòbil que va infectar els telèfons segons els dictàmens pericials.
A més, Plataforma per la Llengua demanat al Jutjat que s’adreci a l’organisme europeu competent, l’Eurojust, per comprovar si l’Estat espanyol va tramitar les sol·licituds necessàries d’escolta dels dispositius mòbils en territori belga.
L’entitat recorda que, segons la normativa europea, si un estat vol intervenir legalment un telèfon, ho ha de fer a través d’una petició específica a l’Eurojust, que té la seu a la Haia, als Països Baixos. En aquest sentit, subratlla que intervenir un telèfon “només es pot fer en uns supòsits concrets i els motius han de ser lícits”.
Denúncia per sis delictes
Plataforma per la Llengua s’ha querellat contra l’Estat espanyol per haver comès presumptament sis delictes segons la legalitat belga: la intromissió en el sistema informàtic dels telèfons mòbils, la ingerència arbitrària en les llibertats fonamentals dels espiats, la intercepció de missatges dels mòbils i la violació de les dades informàtiques, el secret de les comunicacions i el secret de les comunicacions electròniques, en particular.
