Marta Pessarrodona rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (foto: Pere Francesch / ACN).
La poeta, assagista, narradora, traductora i crítica literària Marta Pessarrodona va recollir aquest dilluns el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música. “La millor manera que tinc de servir el meu país és maldant per fer molt bé allò que faig, escriure”, va manifestar Pessarrodona després de recollir el guardó de mans del vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.
Després de recollir el premi, la poeta va recordar que ha fet incursions no només en l’obra de Jacint Verdaguer, sinó que també ho ha traslladat a la biografia, “tractant la seva figura i, per tant, el seu temps. Des d’aleshores sempre dic que veig Catalunya d’una forma distinta”, així com “allò que coneixem com la Renaixença, aquell moviment del segle XIX, se m’apareix en una nova llum que em fa veure el molt que els devem”. Pessarrodona es va preguntar: “Sense ells, hauríem resistit com a país dues dictadures, per exemple? Resistiríem ara mateix? Seria jo aquí, nascuda el 1941, en qualitat d’escriptora en llengua catalana?”.
En aquest context, va manifestar que cal ser orgullós i ha afirmat “alt i clar” que se sent orgullosa de ser catalana. “I avui més que mai. Avui que personifiquem allò tan car per a Josep Carner, el dol i dansa”.
Pessarrodona va reiterar una de les seves frases que apunta que “les poetes actuals i futures no tenen cap mèrit. Ens contempla una tradició tan rica. I tan catalana que passa no sols pel Principat sinó també per València i per les Illes. És a dir, pels Països Catalans, el somni de tanta gent nostrada”.
Feminista
Marta Pessarrodona va assenyalar que no ha tingut mai cap problema per declarar-se feminista, i que en aquest terreny ha pogut i encara pot servir al seu país a través d’una institució com l’Institut Català de les Dones, que, com va explicar, va veure néixer i que li ha donat oportunitat, gràcies a la seva primera presidenta, Joaquima Alemany Roca, de participar en moltes iniciatives. També ha pogut escriure retrats, juntament amb la seva fotògrafa i amiga Pilar Aymerich, de “donasses” com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny i Caterina Albert.
La poeta va finalitzar el seu discurs assenyalant allò que Rodoreda va dir en una entrevista: “‘La millor manera que tinc de servir el meu país és intentant fer molt bé allò que faig’. Amb el seu permís, jo també penso que la millor manera que tinc de servir el meu país és maldant per fer molt bé allò que jo faig, escriure. Bo i sentint l’orgull del que soc: catalana”.
Jordi Cuixart
En una carta de Jordi Cuixart llegida per l’actriu Mercè Martínez, el president d’Òmnium va alertar: “L’Estat ens demana de 17 a 25 anys de presó. Però no han entès res. I no volen escoltar ni les Nacions Unides ni la societat, que reclama una sortida dialogada al conflicte polític; que la ciutadania exerceixi lliurement els seus drets i es respecti la voluntat democràtica”.
Segons Cuixart l’Estat no sap que “el seu únic enemic és la por, la por d’escoltar. Volen que el president d’Òmnium Cultural es podreixi a la presó, però avui”, va afegir, “la repressió de l’Estat és el millor altaveu per fer-nos sentir arreu”.
Per la seva part, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, va assegurar que la cultura, com deia Montserrat Roig, és l’opció política “més revolucionària”. “En temps de judicis injustos, de sentències que volen condemnar el dret a ser lliures”, va apuntar, “tibem el fil de la cultura, el millor antídot contra repressors i opressors de temps passats que ara retornen”.
L’actriu Montse Guallar va presentar l’acte organitzat per Òmnium Cultural i va llegir alguns dels poemes de la guanyadora, com L’amor a BCN i Amb vocació de Sarah Bernhardt. L’acte va acabar amb Els Segadors interpretat per les Noies de l’Orfeó Català.
