Ernest Urtasun, Salvador Illa i Pedro Sánchez, en la inauguració de Mondiacult [foto: Guillem Roset / ACN].
Sánchez ha explicat que la conferència ha de construir una agenda global “per la cultura durant els pròxims anys” i reafirmar el paper essencial en el desenvolupament sostenible i justícia social dels pobles. Ha recordat que les prioritats implicaran potenciar una cultura de la pau i la intel·ligència artificial.
Després de dir que cal situar la cultura al centre, ha reivindicat el multilateralisme i la defensa de les llegües, tradicions i mirades diverses. “Hi ha qui demana a la cultura que no molesti, que es limiti a entendre. Qui ho fa, ignora que la cultura per damunt de tot és compromís”, ha assenyalat Sánchez. En aquest sentit, el president espanyol ha recordat unes paraules del poeta palestí Marwan Makhoul per reclamar la fi dels bombardejos.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha començat la seva intervenció assegurant que “Catalunya està i estarà al costat dels organismes internacionals que ens han permès establir el diàleg i el multilateralisme com a mecanismes d’entesa entre països”.
Illa ha volgut aprofitar la presència de 150 països per demanar “aturar el genocidi del poble palestí per part del Govern d’Israel”. “Si volem deixar oberta una possibilitat de futur, cal aturar la barbàrie sense demora. Cap futur imposat per la força, la violència, la injustícia i la crueltat serà viable. Que ningú es deixi endur per una falsa idea de victòria. Palestina simbolitza avui la derrota del món”, ha etzibat.
El cap del Govern ha ofert Catalunya per acollir les seus de les agències que l’ONU “consideri oportú en cas que fos necessari”. També ha demanat que tothom en formi part i es governi entre tots “amb totes les seves veus i amb totes les seves llengües”.
En aquest sentit, Illa ha dit que català és “patrimoni de la humanitat” i que la cultura “significa llibertat d’expressió, llibertat de pensament i llibertat de creació”. “Davant de la uniformitat, de l’autoritarisme i de l’odi, la cultura és l’antídot més eficaç, ja que esperona el diàleg i la comprensió de l’altre”, ha conclòs.
En una línia similar, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha donat la benvinguda a la delegació palestina que es troba “al bell mig de l’horror i el genocidi que veiem a Gaza”. “Estimats palestins, accepteu i traslladeu a la vostra gent la solidaritat i suport del Govern que avui fa aquesta conferència a Barcelona”, ha dit.
El ministre ha explicat que la conferència ha de definir els objectius per la dècada vinent amb temes claus com els drets culturals, la cultura de la pau o la digitalització. També s’hi tractarà la “preocupació urgent” de la sostenibilitat de la humanitat. “Alçar la veu contra la violència, les guerres i els genocidis”, ha reclamat.
Urtasun també ha sentenciat que la cultura no pot ser entesa com només un espai de creació i entreteniment. Ha constatat que és una eina per garantir la igualtat i la transformació social. “La cultura no pot estar al marge del que passa, ha de ser l’essència del que ens rellanci”. El ministre ha advertit que no existeix una “neutralitat possible” quan es tracta de defensar la vida humana. El titular de cultura ha acabat el seu discurs d’inauguració celebrant que el català sigui oficial en aquesta cimera internacional.
Per la seva banda, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que el Mondiacult 2025 és una trobada “per a l’esperança” davant d’un moment històric en què hi ha massa “ecos de guerra” i “discursos d’odi”. “Ens unim per reivindicar que la cultura és sempre un compromís amb els valors humanistes. Un país no pot ser lliure sense cultura”, ha argumentat.
Autoritats i representants de les delegacions al Mondiacult [foto: Guillem Roset / ACN].
Arrenca el Mondiacult 2025
Fins aquest dimecres Barcelona acull el Mondiacult 2025, la conferència mundial sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible. Es tracta de la trobada internacional més rellevant en la matèria i està impulsada per la UNESCO. A banda dels eixos temàtics de drets culturals, cultura en l’era digital, integració en la cultura de l’educació, economia a la cultura, dimensió culturals del canvi climàtic o el patrimoni en crisi, enguany el Govern espanyol ha introduït la intel·ligència artificial i la cultura de la pau.
El programa d’aquestes jornades consta de sessions plenàries intergovernamentals, esdeveniments paral·lels, exposicions i una col·lectiva digital. A banda del vessant de debat, la iniciativa vol que s’adoptin compromisos internacionals. Per això està previst que s’acordi la Declaració de Barcelona, un document de consens que definirà les línies mestres de les polítiques culturals i el desenvolupament sostenible internacionals en els anys vinents. També acords i marcs normatius per millorar la gestió cultural dels governs, fomentar la cooperació internacional i garantir la sostenibilitat del sector.
Aquest dilluns el tret de sortida ha comptat amb el plenari ministerial, la cerimònia d’inauguració i també diversitat de fòrums i espais de debat.
Informe sobre polítiques culturals de la UNESCO
L’últim Informe mundial de la UNESCO sobre polítiques culturals. La cultura: l’ODS absent presentat aquest dilluns en el marc de la conferència Mondiacult 2025, subratlla que la cultura no pot ser només una eina “poderosa”, sinó un objectiu fonamental de les polítiques públiques. Segons l’estudi, incorporar la cultura a través d’un objectiu independent no és només oportú, sinó que és estrictament necessari per construir marcs de desenvolupament més coherents i centrats en les persones, que respectin la diversitat, la inclusió i imaginin futurs alternatius.
L’organització també alerta que sense una aposta decidida per integrar-la en l’agenda global, el desenvolupament sostenible corre el risc de quedar-se enrere.
Presentació de l’informe de la UNESCO sobre polítiques culturals [foto: Guillem Roset / ACN].
Un altre repte destacat és la falta de dades fiables. Malgrat els avenços, la UNESCO adverteix que encara hi ha grans dificultats per mesurar de manera consistent l’impacte de la cultura, especialment en països amb menys recursos. Això limita tant la capacitat de dissenyar polítiques basades en evidències com l’accés a finançament públic i privat.
L’informe remarca, a més, la urgència d’incorporar de forma sistemàtica la igualtat de gènere en les polítiques culturals per garantir que les nenes i les dones puguin participar i liderar en condicions d’igualtat. També alerta de les amenaces creixents derivades del canvi climàtic, els desplaçaments forçosos i els monopolis digitals, que impacten especialment en comunitats indígenes i col·lectius vulnerables.
La pandèmia de la covid va evidenciar tant la fragilitat del sector cultural com la seva funció clau per a la resiliència comunitària, recorda l’informe. Per això, la UNESCO defensa que només un compromís global ferm, amb inversió i voluntat política, pot garantir que la cultura sigui reconeguda com a motor d’inclusió, sostenibilitat i drets humans.
