
El litigi es va iniciar el 2006, quan la immobiliària va voler fer fora el teatre, tot i que posteriorment va canviar de tàctica intentant doblar el preu del lloguer sense èxit. Núñez i Navarro va denunciar la Beckett, que argumentava que el contracte signat el 1989 era indefinit i, per tant, se n’havien de mantenir les condicions.
L’Audiència va donar la raó a la sala el 2009, però ara el Suprem ha deixat sense efecte aquella sentència en considerar que el terme “temps indefinit” en un contracte de lloguer sota vigència del Decret Llei de 1985 no té perquè equivaldre al règim de pròrroga forçosa de la Llei d’arrendaments urbans de 1964.
Accelerar el trasllat

Si la propietària augmenta el lloguer, amb el pressupost del teatre molt tocat per la crisi, tot fa pensar que la solució és accelerar el seu trasllat a la nova seu del Poblenou, on actualment s’hi està executant una primera fase de rehabilitació per acollir, a partir de l’estiu, les activitats de l’Obrador i les oficines.


