El Pla de Museus de Catalunya presentat el març de 2012 avança amb pas ferm. Aquest dijous, el conseller Ferran Mascarell; el president del MNAC, Miquel Roca, i els màxims representats de 13 museus del territori van signar la constitució de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. Amb la seva creació es busca facilitar polítiques comunes de protecció, recerca i coneixement del patrimoni; la formació dels professionals dels museus del país, i la col·laboració dels membres de la xarxa en la realització de projectes conjunts.
Així doncs, arran del conveni, el MNAC passa de ser la capçalera de tres seccions territorials a ser l’eix vertebrador i a coordinar la xarxa, que aplega els següents 13 equipaments: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú; Museu d’Art de Girona; Museu Episcopal de Vic; Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; Museu del Cau Ferrat, a Sitges; Museu de la Garrotxa, a Olot; Museu d’Art Jaume Morera, a Lleida; Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; Museu de l’Empordà, a Figueres; Museu de Reus; Museu de Valls; Museu de Manresa, i Museu d’Art de Sabadell.
“Estem convençuts que la gran riquesa artística dels nostres museus necessita més visibilitat”, va assegurar en la presentació Ferran Mascarell. “El país ha de ser conscient de la importància d’aquesta riquesa i és bo que els centres entrin en una fase de màxima cooperació”, va afegir al respecte.
Objectius
Els objectius principals de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya són la millora en la documentació, el coneixement i l’accessibilitat de les seves col·leccions, així com el desplegament de programes de treball conjunts, tot respectant la missió específica de cada museu.
El seu treball d’interrelació pretén potenciar la tasca que els centres tenen en la dinamització cultural del seu entorn; obtenir més rendiment dels recursos amb els que compten els museus territorials; disposar d’un lideratge artístic i conceptual que els permeti incrementar el grau d’exigència; i actuar com a aparador de la creació i els artistes del seu territori
Les actuacions a dur a terme es definiran mitjançant programes que s’aprovaran anualment i que es regiran per una política unitària, tot respectant la diversitat de cadascun dels museus que composen la xarxa.
Aquests programes incidiran en les pràctiques professionals i les activitats i serveis; en la documentació i conservació de les col·leccions, i en campanyes de difusió a través dels respectius webs de les institucions signants, entre d’altres, amb l’objectiu d’aconseguir entre tots els museus que la conformen una major projecció social, científica i turística.
Quatre constel·lacions
La creació de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya és un dels punts previstos dins el Pla de Museus de Catalunya, el qual contempla una reordenació en quatre grans “constel·lacions de centres” o xarxes temàtiques, cadascuna encapçalada pel museu nacional de referència i en la qual hi són tots els equipaments catalans de cada àmbit: història de l’art, història, contemporaneïtat, i ciències naturals.
A banda del MNAC, els altres tres museus constel·lació són el MACBA, el Museu Nacional de Ciències Naturals, i un nou Museu d’Història Nacional de Catalunya que aplegarà el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia, el Museu d’Etnologia i el Museu de la Ciència i la Tècnica.
