La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha celebrat aquest dilluns a la Comissió de Cultura del Parlament que el pressupost del 2022 augmenta un 28,3%, fins als 389,4 milions, cosa que representa “la xifra més alta de la història de la Generalitat”. La consellera ha destacat que el pes d’aquests comptes és de l’1,3% en el global de l’Executiu, i que l’objectiu del Departament és arribar al 2% al final de la legislatura i que Catalunya dediqui 200 euros per habitant en cultura amb les aportacions de totes les administracions.
Garriga ha defensat que aquests comptes són els de la “reactivació, la recuperació i la transformació”, i que són “un salt important” que permetran arribar al 2%, una fita àmpliament reclamada pel sector. Ha detallat que, dels 389,4 milions, 385 són partides del Departament, hi ha inclosa la despesa no financera i no finalista (356 milions), el fons Next Generation (prop de 12 milions), 6 de milions de fons Feder, i un pressupost financer d’uns 10 milions d’euros.
Llengua i audiovisual
Pel que fa a les grans apostes, la consellera ha precisat que el Departament augmentarà el pressupost de la Secretaria de Política Lingüística de 31,2 a 38,8 milions. Amb aquests diners, impulsarà el Pacte Nacional per la Llengua i dedicarà 450.000 euros als treballs tècnics d’aquest pacte. També augmentarà les aportacions per a la normalització de l’aranès i la difusió de la llengua de signes catalana. En aquest àmbit, el Departament destinarà 27,7 milions, un 17,3% més de recursos, per millorar l’accessibilitat a la llengua catalana i incrementar els seus nivells de coneixement entre la població adulta i els nous parlants. La consellera també dedicarà 5 milions d’euros a assegurar una major presència dels productes audiovisuals doblats o subtitulats en català, fet que representa un increment del 68%. En aquest terreny, Garriga ha reivindicat que la llengua enriqueix la societat com a poble i que té una “funció social”.
Sobre l’eix audiovisual i digital, la consellera ha explicat que mentre el Hub Audiovisual es construeix, el Departament començarà a posar en marxa els seus programes relacionats, de manera que l’any 2022 es destinaran 25 milions a les línies d’ajut al sector. Segons ha detallat, aquestes línies serviran per afavorir la producció audiovisual de cinema, ficció, animació, documental, així com els nous continguts per a xarxes i el desenvolupament dels primers plans d’actuació del Hub. Paral·lelament, la nova Direcció General d’Innovació i Cultura Digital elaborarà el Pla de Cultura Digital, amb mesures per a l’enfortiment, dinamització i socialització de totes les disciplines de l’art digital i el videojoc a Catalunya.
Pla Nacional del Llibre i la Lectura
Garriga també ha anunciat per aquest 2022 la conformació del Pla Nacional del Llibre i de la Lectura amb la participació de tot el sector i del Departament d’Educació, per tal de posar-lo en marxa i tenir-lo enllestit l’any vinent. D’altra banda, ha dit que hi ha actualment molts plans sectorials aturats o sense dotació, de manera que es destinaran 1,17 milions a plans sectorials de teatre, dansa, arts visuals i música.
La responsable de Cultura ha destacat que amb el pressupost actual Catalunya supera la mitjana d’inversió cultural tant espanyola com europea. En concret, l’augment més significatiu del pressupost del Departament està destinat als capítols quatre i set: els que tenen a veure tant amb les ajudes a l’activitat cultural com amb els equipaments. La consellera ha reivindicat que això vol dir que l’increment més gran d’aquests pressupostos va a parar al sector, als treballadors, equipaments i esdeveniments.
Associacionisme i Innovació Digital
Segons la titular del Departament, l’esforç més gran s’ha volgut fer en dues direccions generals: la de Cultura Popular i Associacionisme, que creix un 41%, i la d’Innovació i Cultura Digital, que és nova i per tant té un creixement net. Pel que fa a les transferències al sector públic, passen de 186,7 milions d’euros a 259,2 milions, cosa que representa un creixement del 28% de mitjana. La consellera ha destacat també el creixement de l’aportació al Consorci de l’Institut Ramon Llull, amb un 30% d’increment per a la internacionalització de la cultura i per pensar com “Catalunya es relaciona amb el món”, o la Institució de les Lletres Catalanes, tradicionalment “infradotada” i que tindrà augment del 34,75%. També destaca l’augment del 30,48% a l’Institut Català de les Empreses Culturals, que permet reforçar la tasca de suport i impulsar l’empresa cultural que ha patit els efectes de la Covid-19.
Pel que fa a la contribució de la Generalitat als equipaments, la seva inversió total prevista durant el 2022 se situa en un global de 31 milions d’euros. Per exemple, augmenta un 8,8% l’aportació al Teatre Nacional de Catalunya; un 16,95% al Museu Nacional d’Art de Catalunya; un 15,47% al MACBA; un 10,19% al Teatre Lliure; un 17,54% al Mercat de les Flors; un 4,54% a L’Auditori; un 9,52% al Palau de la Música, i es consolida la participació econòmica del Departament al Gran Teatre del Liceu. Segons ha defensat la consellera, aquest primer augment pressupostari ha de permetre a aquests equipaments augmentar la seva activitat diària, recuperar la capacitat inversora per a la millora de les instal·lacions, i afrontar nous reptes com la digitalització o la internacionalització. Garriga ha lamentat que “fa molts anys” que han fet poca activitat perquè amb el pressupost s’havien de centrar a mantenir-se.
L’oposició els veu insuficients
La portaveu del PSC, Rocío García, ha criticat que els pressupostos “són molt millorables” i que no arriben als mínims compromesos en les resolucions. Si bé augmenta la despesa, ha remarcat que la majoria de fons provenen de l’Estat i d’Europa. Per a ella, els pressupostos “no han crescut tot el que haurien d’haver-ho fet”, i això demostra “manca de prioritats”. A més a més, ha acusat el Govern de no posar la cultura al centre de les polítiques públiques, i ha remarcat que la reactivació de la indústria audiovisual és “una urgència”. Per la seva banda, el portaveu de Vox, Manuel Jesús Acosta, ha lamentat que els pressupostos no han fet els increments suggerits per la consellera en declaracions públiques, i ha assenyalat que és “la quarta Conselleria amb menys pressupost” de tot el Govern. Acosta ha subratllat que el Departament rep crítiques “des de fa anys” per part del sector pel fet de no arribar el seu pes al 2% de l’Executiu.
La diputada Dolors Sabater, de la CUP, ha remarcat que el compromís del 2% s’havia de demostrar ja en aquest pressupost i que no s’aprecia. També ha demanat a la consellera definir el model de país quan en un pressupost es destina el que “no arriba ni a una quarta part del que es dona” a l’empresa privada que explota el Circuit de Montmeló. Des d’En Comú Podem, Jéssica González ha destacat que el seu grup no veu suficient el pressupost de cultura respecte al total de la Generalitat. Per a ella, encara “s’han de fer molts esforços” per situar la cultura al lloc on mereix i donar-li la centralitat que necessita. “Cal recuperar la confiança del sector”, ha afegit.
La diputada Anna Grau, de Ciutadans, ha lamentat que el que ha presentat la consellera no és un pressupost de cultura, sinó “de manipulació lingüística i adjudicació de subvencions”, i que queda “bastant lluny del fet promès. Igualment, considera que la Conselleria “va d’estupenda i d’expansiva” quan dona 100 milions d’euros més per a tota la cultura del que posa per a TV3. Des de JuntsxCat, Francesc Ten ha celebrat la feina de “consens” del conseller Jaume Giró amb els comptes. Ha remarcat que Catalunya necessita aquests pressupostos i que els desacords no han d’evitar que sigui impossible tirar endavant aquests comptes “tan necessaris”. Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Irene Aragonès, ha aplaudit que són uns pressupostos “històrics” i ha confiat que a finals de la legislatura s’assolirà el 2% compromès per la consellera.
