Aquest dilluns ha mort als 76 anys l’escriptora Isabel-Clara Simó, a causa d’una malaltia degenerativa que patia des de feia mesos. Nascuda a Alcoi el 1943, està considerada una de les autores més important de la literatura catalana.

Llicenciada en Filosofia, en els seus inicis Simó es va dedicar a l’ensenyament, primer a Bunyol, després a Figueres, i finalment a Barcelona, on es va instal·lar als 70. De 1972 al 1983 va dirigir el setmanari Canigó, que havia fundat el seu marit, el periodista Xavier Dalfó.

El seu primer llibre va ser el recull de relats És quan miro que hi veig clar (1979). La seva prolífica i premiada obra supera la cinquantena de títols, principalment de narrativa, però també de poesia, teatre i assaig. La seva última obra és La Sarbatana, publicada el passat setembre. A més, Simó va escriure guions televisius i radiofònics, i va col·laborar amb mitjans com l’Avui, Serra d’Or, El Temps i El País.

Isabel-Clara Simó ha estat membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, on va ocupar el càrrec de vicepresidenta al Principat de 1985 a 1988. El 1996 va ser nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l’etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes, responsabilitat que va exercir fins al 1998. Més recentment, de 2016 a 2019, va ser degana de l’IEC.

Al llarg de la seva carrera, Isabel-Clara Simó ha estat guardonada amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en quatre ocasions (1985, 1999, 2004 i 2009), el Premi Crítica Serra d’Or (1992), el Premi Sant Jordi (1993), la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Andròmina de narrativa dels Octubre (2001), el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2009), el Premi Joanot Martorell de narrativa (2010), el Miquelet d’Honor (2012), el Premi Jaume Fuster de l’AELC (2013), la Medalla d’Or de la Ciutat d’Alcoi (2013), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2016), i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2017), entre d’altres.

Entrevista amb Isabel-Clara Simó: “La literatura no serveix per a res”