L’arxiver, historiador i poeta Jesús Massip i Fonollosa ha mort als 94 anys. El 2015 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat per “la seva dedicació a la cultura des dels anys més difícils”, projectant al conjunt de Catalunya la singularitat cultural de les Terres de l’Ebre.
Nascut a Roquetes 1927, Massip va ser director de l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa (1960-1992), de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa (1971-1991) i delegat del patrimoni historicoartístic de la zona de l’Ebre (1960-1980). També va ser autor de treballs bibliogràfics tant de caràcter històric com poètic. En aquest camp va ser autor de Libro de ausencias (1962), Llibre d’hores (1989), Cendra vivent (2002) i La terra encesa (2012).
Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, entre 1974 i 1983 va ser professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa (UNED). Amb Gerard Vergés va fundar la revista literària Gèminis (1952-1962), i va ser membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret (1983).
En el camp de la investigació filològica i jurídica, Jesús Massip es va especialitzar en el codi Costums de Tortosa, del qual en va publicar una edició crítica el 1996 i l’estudi La gestació de les Costums de Tortosa (1984). També va ser també autor de les obres El catàleg de l’Arxiu Territorial de Tortosa de 1574 (1987), Inventari de l’Arxiu Històric de Tortosa (1995) i El tresor de la catedral de Tortosa i la guerra civil de 1936 (2003).
