Aquest dimarts va morir a Barcelona la poetessa i traductora Montserrat Abelló i Soler. Nascuda el 1918 a Tarragona, va debutar el 1963 amb Vida diària, un cop va tornar de l’exili, i fins al 1981 no va publicar una segona obra, Vida diària. Paraules no dites. A partir d’aleshores, arran de la seva jubilació, va començar a publicar amb regularitat. En total, van ser una desena de poemaris, el darrer, El fred íntim del silenci, de 2009.
A banda, Abelló, va destacar com a traductora de poetesses com Sylvia Plath, Anne Sexton i Adrienne Rich, a més d’Agatha Christie, Iris Murdoch o E.M. Forster. També va traduir a l’anglès obres de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs.
Al llarg de la seva trajectòria, Montserrat Abelló, compromesa amb els moviments feministes, va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi (1998), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2008) i el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística (2008).
Nascuda a Tarragona, Abelló va passar la seva infantesa i joventut en diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare, enginyer naval. Ja d’adulta, els canvis de domicili van continuar, en aquest cas a conseqüència de la Guerra Civil, i va viure a França, Regne Unit i Xile. El 1960, va tornar a Barcelona, on va treballar com a mestre a la Institució Cultural del CIC (Centre d’Influència Catòlica) fins a la seva jubilació.
