Aquest dijous va morir a Barcelona als 89 anys Pepita Llunell i Sanahuja, la compositora de sardanes més veterana. Llunell va iniciar la seva producció sardanística el 1981, però abans ja havia composat peces simfòniques per a cobla, cançons catalanes, música orquestral i per a quartets de corda.
Al llarg de la seva trajectòria va composar una setantena de sardanes, moltes d’elles premiades, com Pel mateix camí (1981), Aquell carrer de Sants (1982), Sant Cugat del Vallès (1982), El teu somriure i Jugàvem al jardí (1983), Guinardonenca (1984), Bon dia amor (1985), Capvespre d’estiu (1986), Aloma (1988) o El llac de les fades (1990), entre d’altres.
A banda, Llunell va ser cantant i actriu, iniciant-se en la companyia teatral d’Adolfo Marsillach, i intervenint en pel·lícules com La ciutat cremada, d’Antoni Ribas; La plaça del Diamant, de Francesc Betriu, o Tatuaje i Bilbao, de Bigas Luna.
Vídua del també compositor sardanista Fèlix Martínez i Comín, el 2013 Pepita Llunell va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
