L’escriptor i filòleg Pere Verdaguer va morir la matinada d’aquest dimecres a Perpinyà als 87 anys. Nascut a Banyoles, es va exiliar amb els seus pares a la Catalunya Nord el 1939, quan tenia deu anys. Verdaguer va ser fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. A més, va destacar com un dels autors més prolífics en català a la Catalunya Nord, publicant una seixantena d’obres, i va impartir classes de català a la Universitat de Perpinyà fins a la jubilació, el 1994.
“Verdaguer va ser una personalitat imprescindible per a comprendre la vitalitat i la realitat de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya del Nord, i sempre va treballar per promoure-les”, ha destacat l’Institut d’Estudis Catalans.
Pere Verdaguer va publicar treballs sobre dialectologia rossellonesa (El català al Rosselló, Comentaris sobre el vocabulari rossellonès), literatura del Rosselló (Poesia rossellonesa del segle XX o Fabulistes rossellonesos) i assaigs sobre la Catalunya Nord o sobre llengua i cultura en general (Catalunya francesa o De la cultura a la política).
Verdaguer també va ser autor d’estudis sobre llengua i literatura catalanes, com Cours de langue catalane, Abrégé de grammaire catalane, Grammaire de la langue catalane, Histoire de la littérature catalane o Le catalan et le français comparés. A més, va escriure novel·les de ciència-ficció i llibres de contes, de prosa poètica i de teatre.
Al llarg de la seva trajectòria, Pere Verdaguer va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Carles Rahola d’Assaig (1992) i la Medalla d’Honor de la Vila de Perpinyà (2016).
