L’escriptor, traductor i autor teatral Ramon Folch i Camarasa va morir dimecres a la nit als 92 anys a l’Hospital de Mollet del Vallès, on feia tres dies que estava ingressat per un ictus isquèmic. Nascut a Barcelona el 1926, era el novè fill de l’escriptor Josep Maria Folch i Torres.
El 1945 Folch i Camarasa va començar Dret, estudis que comptabilitzava amb algunes feines que li encarregaven al seu pare o amb la correcció de proves d’impremta per a l’editorial Janés. En el darrer curs, emmalalteix de tuberculosi pulmonar, i durant la convalescència en una residència escriu El primer plet, la primera d’una vintena de comèdies bonhomioses de la sèrie Teatre per a tothom, concebuda principalment per a grups teatrals d’aficionats.
Acabada la carrera, entra a treballar a Janés, on s’adona que es pot guanyar la vida amb l’ofici de traductor, de manera que abandona l’editorial i es consagra a reescriure llibres d’altri i a escriure’n de propis.
El 1954 publica la seva primera novel·la, Camins de ciutat, i tres anys més tard obté el Premi Joanot Martorell amb La maroma. Al llarg de la seva trajectòria va publicar una cinquantena d’obres, guanyant guardons com el Premi Víctor Català, amb La sala d’espera (1961); el Sant Jordi, amb La visita (1965); el Ramon Llull, amb Sala de miralls (1982); el Pere Quart, amb Manual del perfecte escriptor mediocre (1991), i el Premi Sant Joan amb Testa de vell en bronze (1998).
Folch i Camarasa es va estrenar com a traductor amb el Diari d’Anna Frank, i a partir d’aleshores traduiria unes 200 obres de ficció i assaig, principalment en anglès i francès, però també en italià o el castellà, d’autors com Huxley, Orwell, Daudet, Colette, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabokov, Chandler, Agatha Christie, Highsmith, Marx, Engels, Sartre, Russell o Aranguren, entre molts altres.
Ramon Folch i Camarasa també es va fer càrrec entre 1968 i 1973 de la segona etapa de la revista En Patufet.
L’any 1981 va iniciar l’adaptació al còmic del personatge d’en Massagran, creat pel seu pare, del qual es publicarien una quinzena d’àlbums fins al 2002.
Posteriorment també va dirigir la Fundació Josep Maria Folch i Torres, de qui ja n’havia escrit la biografia, Bon dia, pare (1968).
La tasca de Ramon Folch i Camarasa ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el doctorat honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona.
