El poeta, novel·lista, traductor, editor, historiador i crític literari Carlos Pujol Jaumeandreu ha mort aquest dimarts als 75 anys a la matinada a causa d’un vessament cerebral. Nascut a Barcelona, Pujol era membre permanent del jurat del Premi Planeta des del 1972.
Doctor en Filologia Romànica, fins al 1977 va ser professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva carrera literària com assagista, gènere en què va publicar obres com Voltaire (1973), Balzac y la comedia humana (1974), La novela extramuros (1975), Abecé de la literatura francesa (1976) i Leer a Saint-Simon (1979).
El 1983, se’l va començar a valorar com a novel·lista amb la seva segona obra en narrativa, Un viaje a España, a la que van seguir El lugar del aire (1984), El otoño en Crimea (1985) i La noche más lejana (1986). Amb El jardín inglés (1988), va ser nominat al Premi Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura.
A més, va traduir poetes com Ronsard, Shakespeare, John Donne, Baudelaire, Verlaine, Emily Dickinson, Hopkins, Browning i Guido Gozzano, i va publicar una quinzena de volums de poesia.
Els seus últims treballs van ser la novel·la Los fugitivos i el poemari El corazón de Dios, ambdós de l’any passat.
A banda, Carlos Pujol va exercir com a crític literari en diversos mitjans de comunicació, com La Vanguardia, ABC i El País.
