Aquesta nit ha mort l’actor Jordi Dauder a la clínica Ruber de Madrid, on estava ingressat des del passat 11 de setembre a causa del càncer que patia des de feia temps. Nascut a Badalona fa 73 anys, era actor de cinema, teatre, televisió i teatre, i el 2008 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
Una de les darreres aparicions públiques va ser el passat mes de gener, quan l’Acadèmia del Cinema Català li va atorgar el Gaudí d’Honor en la darrera edició d’aquests guardons. En la primera edició, el 2009, va ser premiat per la seva interpretació a Azaña, cuatro días de julio, dirigida per Santiago de San Miguel, amb el premi al millor actor protagonista. Aquell any també va rebre el Goya al millor actor de repartiment per la pel·lícula Camino, de Javier Fresser.
Les darrers pel·lícules on havia participat són Catalunya Über Alles, de Ramon Termens, i The Monk, de Dominik Moll. Entre altres, també havia actuat a La possibilitat d’una illa (2007), de Michel Houellebecq; Pasos (2005), de Federico Luppi; Joves (2004), de Ramon Termens; Els sense nom (1999), de Jaume Balagueró; Saïd (1998), de Lorenç Soler; Subjúdice (1997), de Josep M. Forn; Amic/Amat (1998), Carícies (1997) i El perquè de tot plegat (1994), les tres de Ventura Pons; Terra i llibertat (1994), de Ken Loach, o La teranyina (1990), d’Antoni Verdaguer.
Amb tot, Dauder va obtenir la popularitat, com acostuma a passar, gràcies a la televisió. En el seu cas, per la participació en sèries com Nissaga de Poder (1995-1996), de TV3; Guante blanco i Herederos, ambdues del 2008 per a TVE; El comisario (2001-2006) i Esencia de poder (2001), les dues a Telecinco.
En teatre, entre d’altres va a actuar a El bordell, de Lluïsa Cunillé i direcció de Xavier Albertí; Aprés moi, le déluge de Lluïsa Cunillé i direcció de Carlota Subirós, i al Hamlet de Juan Diego Botto, les tres de 2008; també a El acalde de Zalamea (2000), de Calderón de la Barca, dirigida per Sergi Belbel; Desig (1997), de JM Benet i Jornet, dirigida per Pierre Chabert; Un dia (1993), de Mercè Rodoreda, dirigida per Calixto Bieito; Medea (1992), d’Eurípides, dirigida per Núria Espert; Companyia (1990), de Beckett, també amb Chabert.
Com a actor de doblatge, va donar veu a Gregory Peck, Rod Steiger, Nick Nolte o Richard Harris, i va participar en pel·lícules com Gladiator, Bojos a Alabama o La guerra de les galàxies.
Llicenciat en Belles Arts i en Història Contemporània per les Universitats de Barcelona i París –on va estar exiliat 15 anys–, parlava, escrivia i traduïa sis llengües, i va cofundar, dirigir o col·laborar en revistes com Quimera i El Viejo Topo. També va escriure novel·les i llibres de poemes pels quals havia obtingut diversos premis.
