L’escriptor, guionista i exministre de Cultura Jorge Semprún va morir aquest dimarts al vespre als 87 anys al seu domicili de París per causes naturals, segons va informar el Ministeri.
Nascut a Madrid el 1923, la seva obra va estar marcada per la seva estada durant 16 mesos al camp de concentració de Buchenwald durant la Segona Guerra Mundial. Semprún, que va viure bona part de la seva vida a França, va guanyar el Premi Planeta amb el primer text que va escriure en castellà, Autobiografía de Federico Sánchez (1977) –el pseudònim que va utilitzar per restar en la clandestinitat a Madrird–, on explicava la seva expulsió del PCE al 1964.
La seva obra inclou títols com El largo viaje (1963); Aquel domingo (1980), La escritura o la vida (1995) o Veinte años y un día (2003). Com a guionista va treballar amb els directors Alain Resnais, Costa-Gavras, Yves Boisset o Pierre Granier-Deferre.
El Ministre Semprún
Del 1988 al 1991 va ser ministre de Cultura del Govern de Felipe González. Semprún va liderar les negociacions per l’adquisició de la col·lecció Thyssen, va ser precursor del Decret d’ajuda a la Cinematografia de 1989, va treballar en l’esborrany de la Llei de mecenatge artístic i cultural, i va elaborar un pla de catedrals. El 1990, un any després de la mort de Salvador Dalí, va firmar l’acord definitiu pel repartiment del llegat artístic de l’artista català.
En la seva etapa com a ministre, es van impulsar L’Auditori i el MNAC, es va ocupar d’actuacions com la Biblioteca de Barcelona, la remodelació de la de Girona i l’Arxiu de Lleida. Quan va deixar el càrrec, va retornar a la literatura i a França.
Multipremiat
Jorge Semprún va ser distingit amb nombrosos reconeixements, com el Premi Planeta (1977 i 1997), el Premi de la Pau dels llibreters alemanys (1994), el Premi Weimer d’Alemanya (1995), el Premi Jerusalem de Literatura (1997), Premi Bruno Kreisky (2006) o el que li va entregar el Club Internacional de Prensa (2010).
El 1995, Semprún va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, el Premi Blanquerna en reconeixement a la seva aportació i actitud de comprensió i acostament cap a Catalunya.
