Aquest diumenge va morir als 96 anys Joan Colom, reconegut per les seves fotografies dels carrers del Raval de Barcelona. Colom està considerat el gran renovador de la fotografia de la postguerra espanyola i és un dels autors més representatius de l’anomenada nova avantguarda dels anys 1950-1960, juntament amb Català Roca, Miserachs, Maspons, Masats, Forcano, Colita i Leopoldo Pomés.
Als 36 anys, Joan Colom es va iniciar en el món de la fotografia de forma autodidacta, i el mateix any va ingressar en l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Després de presentar-se en alguns concursos i salons, va començar a immortalitzar els carrers i les gents del Raval, on va néixer, créixer i els seus pares hi tenien una floristeria. Les seves fotografies destaquen per les singulars perspectives: disparava sense mirar pel visor, amb la càmera per sota el melic. Aquesta discreció li va permetre obtenir unes imatges més espontànies.
Colom va abandonar voluntàriament la fotografia el 1964 després de la denúncia d’una dona que apareixia en el llibre Izas, rabizas y colipoterras, amb textos de Camilo José Cela. Va tornar a l’activitat fotogràfica a finals dels 70; es va intensificar a partir de 1986, quan es va jubilar (treballava de comptable en una empresa tèxtil), i a mitjan dels 90 la va reprendre del tot.
La seva obra va començar a ser coneguda a partir de 1999 gràcies a l’exposició El carrer, al MNAC (recuperació de la mostra de 1961 a la Sala Aixelà). El 2013, el mateix museu li va dedicar l’única gran retrospectiva, Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010; un any abans, el fotògraf havia donat tot el seu fons al MNAC.
Al llarg de la seva trajectòria, Colom va ser distingit amb el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura (2002); la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2003); el Premi Nacional de Cultura d’Arts Visuals de la Generalitat (2004), i la Creu de Sant Jordi (2006).
