Aquest dimarts ha mort a Barcelona als 84 anys el geògraf Enric Lluch i Martín, qui juntament amb Max Cahner va impulsar a finals dels 60 la Gran enciclopèdia catalana. Segons Oriol Nel·lo, membre de la Societat Catalana de Geografia de l’Institut d’Estudis Catalans, Lluch “va tenir un paper clau” en la renovació de la geografia, en fer de “pont” entre l’escola geogràfica d’abans de la Guerra Civil i les generacions que van començar a estudiar geografia als anys 60.
Tal com explica Nel·lo, la renovació de Lluch en el camp de la geografia es va fer en tres àmbits. Per una banda, el científic, com a “introductor” dels corrents de la geografia moderna. Per una altra, es va preocupar per la docència i la divulgació de la geografia: estava vinculat amb el moviment de renovació pedagògica de Rosa Sensat i va crear el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, mostrava una “gran preocupació” per la presència de la geografia en el coneixement ciutadà, motiu pel qual va impulsar amb Cahner la Gran enciclopèdia catalana.
Finalment, Enric Lluch concebia la geografia com un instrument per a la consciència ciutadana: “Per a ell, tenia un caràcter instrumental i no solament servia per a comprendre la realitat, sinó per a transformar-la en benefici de la col·lectivitat”, apunta Oriol Nel·lo.
