El poeta Joan Margarit ha mort aquest dimarts als 82 a Sant Just Desvern, a causa d’una greu malaltia que li va ser diagnosticada fa menys d’un any, segons ha informat la família. L’editorial Proa publicarà enguany el poemari Animal de bosc, escrit els últims mesos, on Margarit fa balanç i reflexiona sobre la seva pròpia mort.

Joan Margarit va néixer a Sanaüja, la Segarra, el 1938, on els seus pares s’havien refugiat durant la Guerra Civil, i va començar a escriure de ben jove, en castellà, perquè és la llengua que li havien imposat a l’escola.

Margarit va debutar amb Cantos para la coral de un hombre solo (1963) i van passar alguns anys abans de començar a publicar en català, amb L’ombra de l’altre mar (1981). La seva extensa obra poètica original en català i castellà ha estat traduïda a diversos idiomes i acumula nombrosos guardons. En prosa va publicar Noves cartes a un jove poeta (2009), on reflexionava entorn de l’activitat poética, i les memòries, Per tenir casa cal guanyar la guerra (2018).

Al llarg de la seva trajectòria, Joan Margarit va combinar la poesia amb la feina d’arquitecte, essent catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de 1968 fins a la jubilació.

Entre les distincions rebudes per Margarit hi ha el Premi de Literatura en Llengua Castellana Miguel de Cervantes (2019), el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2019), el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda (2017), el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2015), el Premi Víctor Sandoval Poetes del Món Llatí (2013), el Premi Nacional de Poesia de la Generalitat i del Ministeri de Cultura (2008), el Premi Nacional de la Crítica (2008 i 1984); el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (2006, 1985 i 1983), o el Premi Carles Riba de Poesia (1985).