El gestor cultural i poeta Jordi Carrió va morir la matinada de dijous als 68 anys a causa d’un càncer.
Gran part de la seva trajectòria va estar vinculada a l’Ajuntament de Barcelona: de 1989 a 1996 va ser director gerent del Centre Gestor de Museus i Patrimoni Cultural, etapa durant la qual va gestionar el traspàs del MAC al MNAC i la incorporació de la col·lecció Thyssen-Bornemisza al Monestir de Pedralbes.
Posteriorment, Carrió es va incorporar al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona com a responsable de desenvolupament econòmic i institucional, impulsant la creació del Cercle del Museu i de la Fundació Barcelona Cultura.
El 2010 va ser nomenat director adjunt executiu del Museu d’Història de Barcelona i dos anys més tard es va incorporar al Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona com a responsable de desenvolupament i relacions institucionals.
El 2008, Carrió va entrar com a patró de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, fundada per Jordi Savall i Montserrat Figueras, i en va ser elegit president el 2016. Abans, el 2014 (any en què es va jubilar de la funció pública), es va incorporar com a assessor pel desenvolupament institucional de la Fundació Pau Casals.
Jordi Carrió va començar a escriure poesia l’any 2002, publicant els llibres Maïs, l’obra absent (2003), Pols de vidre (2006), 7 poemes a Tàpies (2007), Els dies que vindran (2009), A Mo, ara (2010), Suite Barcelona -1710-1715- (2011), Fin’amor (2013) i L’estació de Portbou (2016), a més de poemes a revistes com Reduccions i Poetaris o al suplement Cultura/s de La Vanguardia.
