El filòleg, poeta i traductor Jaume Medina va morir diumenge als 73 anys. Nascut a Vic el 1949, és autor de més de 300 estudis sobre la llengua i la literatura llatines.
Medina era doctor en Filologia Clàssica i va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació. A més, va ser membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (1979), coordinador del Simposi Carles Riba (1984) i membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge (1993).
Els seus articles i estudis es van ser publicats en diferents revistes de recerca i de creació com Presència, Els Marges, Faventia, Reduccions, Llengua & Literatura, Serra d’Or, Revista de Catalunya, L’Avenç, Ínsula o Quaderns de Versàlia, entre d’altres.
En el camp de la poesia, Jaume Medina és autor de títols com Temps de tempesta (1974), Encalçar el vent (1976), Dura llavor secreta (1990) i D’ara i de sempre (2000).
Al llarg de la seva trajectòria Medina va estudiar autors com Jaume Balmes, Jacint Verdaguer, Josep Torras i Bages, Àngel Guimerà, Josep Carner, Miquel Martí i Pol o Albert Manent entre d’altres.
També va traduir obres d’autors llatins, entre els quals Catul, Virgili, Horaci, Ovidi i Suetoni, així com obres en llatí de Ramon Llull, sant Agustí o l’Abat Oliba.
