Aquest dimarts al vespre va morir als 99 anys el filòleg, humanista i escriptor Martí de Riquer. Nascut a Barcelona el 1914, era un gran expert en literatura catalana medieval i en el Segle d’Or espanyol. Comte de Casa Dávalos i descendent d’una nissaga familiar plena d’escriptors i artistes, De Riquer era catedràtic d’Història de les Literatures Romàniques, president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua (RAE).
Al llarg de la seva trajectòria, Martí de Riquer va rebre nombroses distincions: el Premi Ramon Llull (1970), la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (1983), el Premi Nacional d’assaig de les Lletres Espanyoles (1991), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1992), el Premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials (1997) o el Premi Nacional de les Lletres del Ministeri de Cultura (2000).
El 2005, el rei Joan Carles, a qui havia donat classes de jove, li va concedir la Grandesa d’Espanya. Malgrat va combatre en el bàndol franquista durant la guerra, on va perdre un braç, durant la dictadura De Riquer va criticar la persecució de la llengua catalana a càrrec del règim i va ajudar a desenvolupar iniciatives culturals catalanistes.
