Aquest diumenge va morir a Barcelona als 94 anys el filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit, qui va desenvolupar una tasca important en la investigació de la llengua catalana, especialment en el camps de la lingüística històrica, recuperant-la per a l’estudi en l’àmbit acadèmic.
Antoni Maria Badia i Margarit va ser catedràtic de gramàtica històrica de llengua espanyola i catalana a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació, l’any 1986. El filòleg va ser rector de la UB des del 1978 fins que va plegar, i va ser president de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans de 1989 a 1995. També era doctor honoris causa per les universitats de Salzburg, Tolosa de Llenguadoc, Sorbonne, Perpinyà, Illinois, Rovira i Virgili, Illes Balears, i Alacant, a més del Knox College nord-americà.
“Ha estat un científic de primeríssima magnitud”, recordava el conseller de Cultura aquest diumenge. “Li devem molt a Badia i Margarit”, afegia Ferran Mascarell, posant de relleu la seva tasca com a docent: “Ha fet que tota una generació actual de filòlegs el tinguin com a referent, i ha actuat d’enllaç entre la generació de Pompeu Fabra i l’actual generació”, destacava el conseller.
“Ell ha estat una d’aquelles persones que va impulsar tots els mecanismes paral·lels i complementaris a la vida acadèmica, que començaven a configurar el sistema d’institucions de la llengua que actualment tenim”, assenyalava Mascarell.
El fons documental de Badia i Margarit es troba a la Biblioteca de Catalunya. Està format per la seva biblioteca personal i arxiu documental, especialitzat en lingüística, filologia i gramàtica de les llengües romàniques, especialment del català i del castellà.
Antoni Maria Badia i Margarit va ser distingit amb Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2003, i va rebre la Creu de Sant Jordi (1986), la Medalla d’Or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat (2012).
