Aquest dimarts ha mort als 88 anys el director cinematogràfic Vicente Aranda al seu domicili de Madrid. Nascut el 1926 a Barcelona, el cineasta va tocar tot tipus de gèneres al llarg de la seva prolífica carrera.
Els seus primers films van estar lligats l’anomenada Escola de Barcelona: el primer, Brillante porvenir (1964), codirigit amb Romà Gubern, i especialment Fata Morgana (1965). Després va canviar de registre i va rodar films fantàstics com La novia ensangrentada (1972) o sobre la transsexualitat a Cambio de sexo (1977).
Aranda també va retratar la Barcelona de postguerra adaptant Juan Marsé, de qui va portar al cinema fins a quatre novel·les: La muchacha de las bragas de oro (1980), Si te dicen que caí (1989), El amante bilingüe (1993), i Canciones en Lolita’s Club (2007).
Marsé no va ser l’únic escriptor de qui va fer versions cinematogràfiques: també va adaptar Vázquez Montalbán a Asesinato en el Comité Central (1982), Andreu Martín a Fanny Pelopaja (1984), Luis Martín Santos a Tiempo de silencio (1986), Antonio Gala a La pasión turca (1994), Fernando Delgado a La mirada del otro (1997), Prosper Merimée a Carmen (2003) i Joanot Martorell a Tirant lo Blanc (2006).
Amb El Lute. Camina o revienta (1987), Vicente Aranda va estar nominat a un premi Goya al millor director, mentre que la seqüela, El Lute. Mañana seré libre (1988), va ser nominada a la Palma d’Or del Festival de Canes. Aquell mateix any, el 1988, el director barceloní va rebre el Premi Nacional de Cinematografia atorgat pel Ministeri de Cultura pel conjunt de la seva obra.
El seu major èxit comercial, però, va arribar poc després amb Amantes (1991), que va guanyar dos Goya, al millor film i la direcció, a més de l’Ós de Plata a la millor actriu (per a Victoria Abril) al Festival de Berlín.
Després també destaquen Libertarias (1996, nominada a l’Ós d’Or a Berlín), Celos (1999), Juana la Loca (2011), i la seva darrera pel·lícula, Luna caliente (2009). Darrerament, Vicente Aranda havia estat escrivint les seves memòries.
