Aquest dimecres ha mort als 74 anys el director, productor, realitzador de televisió i director de fotografia Manel Esteban i Marquilles, un dels representants de l’anomenada Escola de Barcelona, i que va ser president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya durant deu anys (de 1996 a 2006). El 2009, va ser nomenat membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català.
Manel Esteban va iniciar-se com a documentalista retratant els darrers anys del franquisme amb treballs com I després ningú no riurà (1967), Para no olvidar: la censura del franquismo (1971) o La estética del franquismo (1972). A més, va fer de director de fotografia a diversos films de Pere Portabella, com Umbracle (1970); Cuadecuc, vampir (1970) o El sopar (1974), però també de Francesc Bellmunt (Catherine, 1969) o Joaquim Jordà (Crónica de Aurelia M. Camp, 1970), entre d’altres.
Com a director de ficció va debutar el 1985 amb Olímpicament mort, una adaptació d’una de les aventures del detectiu Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán. Els seus major èxits, però, van ser Los mares del sur (1992), altre cop protagonitzada pel personatge de Vázquez Montalbán, i Historias de la puta mili (1993), del còmic d’Ivà.
