Aquest dijous a la nit va morir a la seva València natal Andreu Alfaro, un dels artistes més internacionals de la segona meitat del segle XX. Considerat un dels escultors contemporanis més importants, havia exposat a museus de tot el món i té nombroses escultures en diversos espais públics del País Valencià i Catalunya, però també en algunes de les capitals més importants.
Retirat de la vida pública des de feia uns anys per problemes de salut, els quals darrerament s’havien agreujat, el 2007 va rebre el darrer gran homenatge amb una retrospectiva a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), centre impulsat pel propi Alfaro, que en va dissenyar el logotip.
De formació autodidacta, Andreu Alfaro es va iniciar en el món de les arts plàstiques amb la pintura i el dibuix, però a principis als anys 50 es va dedicar a una escultura marcada per la utilització d’elements metàl·lics i les seves formes geomètriques abstractes. Alfaro també va estar relacionat amb el Grup Parpalló, creat el 1957 per diversos artistes per connectar amb el panorama internacional, el qual va ser decisiu per a la renovació de l’art contemporani valencià.
Compromès amb la llengua, la cultura i el país, el 1980 va rebre el Premi d’Honor Jaume I de la Fundació Carulla; el 1982 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura, i el 1991 l’Alfons Roig d’Arts Plàstiques de la Diputació de València, i la Medalla de la Universitat de València. El 2008 va ser escollit membre d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
