El lingüista i filòleg Joan Solà i Cortassa, un dels principals estudiosos i defensors de la llengua catalana, ha mort aquesta passada nit als 70 anys com a conseqüència d’un càncer que patia des de feia temps. Nascut a Bell-lloc d’Urgell el 1940, era Catedràtic Emèrit de Llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona.
Solà, també vicepresident de de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va rebre un últim homenatge a la UB en forma de llibre, 10 textos d’homenatge (Empúries) el passat 20 d’octubre, en un acte que va aplegar diversos dels seus amics professors i lingüistes.
Joan Solà va impartir la seva última classe, Construcció d’una sintaxi normativa. Criteris. Exemples, el passat mes de juny a l’aula magna de la Facultat de Filologia de la UB.
El 2009, el lingüista va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en un acte al Palau de la Música on va assegurar que era el guardó “més gran que podia rebre com a reconeixement a tota una vida”. A més, va alertar de la greu situació de la llengua i va apuntar com a prioritàries les necessitats d’aspirar ala màxima independència política i tenir una llengua “rica que no coixegi”.
Autor d’una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística, també va dur a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació: des de l’any 1974 havia publicat més de 800 articles en la premsa diària, com a el Diari de Barcelona, El Món i, principalment, al suplement Cultura del diari Avui.
Entre els premis obtinguts, cal mencionar: el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991); el Premi de recerca Crítica Serra d’Or per l’obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític (1999); el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la Gramàtica del català contemporani o la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana, així com per la persistent tasca social de divulgació dels coneixements sobre aquesta llengua. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2009 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
Nascut a Bell-lloc d’Urgell, el 1965 va obtenir el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on també va realitzar el doctorat en Filologia Catalana (1970). Posteriorment va ampliar els estudis en Lingüística General a les Universitats de Reading i d’Exeter (Gran Bretanya).
Des del 1966 havia exerceit de professor de Lingüística Catalana a la Universitat de Barcelona, i a finals del 1983 va obtenir la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la mateixa universitat. També ha estat professor de Lingüística Catalana i d’altres matèries de lingüística general en diverses institucions, públiques o privades, com a la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-1970), l’Escola de Mestres Rosa Sensat (1965-1970 i 2001-2002), l’Escola de Periodisme de l’Església (1967-1969), la Universitat d’Estiu de Prada (1971), la Càtedra Ramon Llull de Mallorca (1977-1990 i 1995), la Universitat d’Estiu de Lleida (1995), la Universitat Rovira i Virgili o la Universitat de Girona.
