El guionista, director i actor Joan Potau va morir aquest dimarts als 69 anys a causa de les complicacions per un problema renal. Nascut a Barcelona el 1945, es va formar a l’Institut del Teatre, i en els seus inicis va treballar amb Mario Gas a la Sala Diana i va escriure guions per a còmics de terror, però arran dels guions de la sèrie Les Guillermines del rei Salomó (1981), va centrar la seva carrera en el cinema i la televisió.
Potau va firmar o cofirmar els guions de més de 15 pel·lícules, entre les quals Epílogo (1984), Gonzalo Suárez; Barrios altos (1987), de García Berlanga; El rey pasmado (1991) –pel qual va guanyar un Goya al millor guió adaptat– i Bwana (1996), d’Imanol Uribe; Histoiras de la puta mili (1994), de Manel Esteban, o A los que aman (1998), amb Isabel Coixet. A més, va dirigir els llargmetratges No respires: el amor està en aire (1999), San Bernardo (2000) i Manolito Gafotas en ¡Mola ser jefe! (2001).
En el camp de la interpretació, va fer papers secundaris a La guerra de los locos (1987), de Manolo Matji; Demasiado viejo para morir joven (1989), d’Isabel Coixet; Belle Epoque (1992), de Fernando Trueba; Don Juan en los infiernos (1991), de Gonzalo Suárez; Todos los hombres sois iguales (1994), de Manuel Gómez Perira; El passatger clandestí (1995), d’Agustí Villaronga; ¿De qué se ríen las mujeres? (1997), de Joaquim Oristrell, o Airbag (1997), de Juanma Bajo Ulloa. El seu darrer paper va ser a Mapa de los sonidos de Tokyo (2009), de Coixet.
A la televisió, Joan Potau va treballar com a guionista a sèries com Ahí te quioero ver, El comisario, Periodistas o La mujer de tu vida, a banda de diferents programes i concursos.
