L’actriu Anna Lizaran va morir aquest divendres a la nit a l’Hospital Clínic de Barcelona a causa d’un càncer. La malaltia se li va detectar fa poques setmanes, i va ser el motiu que hagués de cancel·lar la seva participació com a protagonista de La bête, que va inaugurar a l’octubre la temporada del TNC. El seu darrer paper va ser les dues darreres temporades a Agost, l’obra amb més públic de la història del Teatre Nacional.
Anna Lizaran i Merlos, nascuda a Esparraguera el 1944, amb 40 anys de carrera ha actuat a més de seixanta obres de teatre, catorze pel·lícules i una desena de sèries de televisió.
Cofundadora del Lliure
Filla d’una modista i d’un mecànic del Baix Llobregat, va estudiar art dramàtic al Centre d’Estudis Experimentals de Barcelona, i va ser un dels primers membres de Comediants, companyia que va deixar el 1974 per estudiar a l’escola de Jacques Lecoq a París.
Quan va tornar, el 1976, va començar a treballar al Teatre Lliure, del qual va ser cofundadora amb Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella i Carlota Soldevila. Lizaran va deixar el Lliure el 2003, quan va dimitir com a patrona perquè Pasqual no va ser l’escollit per dirigir-lo.
Als escenaris va actuar sota la direcció del mateix Lluís Pasual (Hamlet, Tot esperant Godot, La tempesta), Sergi Belbel (Forasters, Dissabte, diumenge i dilluns, Agost), Fabià Puigserver (Lorenzacció, Les noces de Fígaro), Josep Maria Flotats (Una jornada particular), Josep Maria Mestres (Un matrimoni de Boston), Ramón Simó (Escenes d’una execució) o Joan Ollé (Aquesta nit improvisem).
Al cinema va rodar sota les ordres de directors com Ventura Pons (El vicari d’Olot, El perquè de tot plegat, Actrius, Forasters), Francesc Bellmunt (Salut i força al canut, La quinta del porro), Francesc Betriu (La plaça del Diamant), Pedro Almodóvar (Tacones lejanos), Miguel Albadalejo (La primera noche de mi vida), Gerardo Vera (La Celestina) o Pau Freixas (Herois).
Finalment, a la televisió va participar en sèries com Laura, La Mari, L’un per l’altre, Porca Misèria o La Via Augusta.
Distincions
Durant la seva carrera, Anna Lizaran va ser guardonada amb el Premi Margarida Xirgu (1982), el Premi Nacional de Teatre del Ministeri (1984), la Creu de Sant Jordi (2000), el Premi Nacional de Cultura de Teatre (2003) i la Medalla al Treball President Macià (2008).
A banda, Lizaran va guanyar dos Premis Max (el 2001 amb Tot esperant Godot i el 2011 amb Agost) i sis Premis Butaca. Els dos primers de cinema (el 1997 ex aequo per Actrius i el 1998 per La primera noche de mi vida) i els cinc restants de teatre: per Escenes d’una execució (2002), Forasters (2005), Un matrimoni de Boston (2006), El ball (2010) i Agost (2011).
A més, per la versió cinematogràfica de Forasters (2009) va ser premiada com a millor actriu en la primera edició dels Premis Gaudí i al Festival de Cinema d’Espanya de Toulouse.
